dissabte, 23 de setembre de 2006

Zapping al curs del canvi

Torne de la seu comarcal del BLOC de València. Hem organitzat un acte per retrobar-nos davant l'inici del "curs del canvi"* , el de l'Adéu PP i ens ha acompanyat la música de Sergi Contrí, que li ha donat per comptar sargantanes i cantar-les .. en valencià. Com que estava cansat defugisc les "ofertes" complementàries d'oci, ni Benimaclet, ni Carme ni Cedre. Hui toca casa...
I arribat a casa em tire al sofàa fer-me una cigarreta (Malhauradament ara fa un any no vaig aconseguir deixar-me de fumar). Pose la tele i després de flirtejar amb la Supernanny em quede amb el reportatge de Tele5 "Asalto a Marbella". El treball periódistíc combina elements com ara la corrupció política, el món de les màfies, la pressió urbanística, i .. per descomptat, el món del cor amb la Pantoja com a element destacat.
No és, esta última un fet casual ni innocent. No ho és per la trama, segons apunten els que informen rigorosament sobre l'operació Malaia, però tampoc pel paper que ocupa dins del reportatge. La informació interessa, i per tant te audiència (i per tant anuncis), per que el glamour d'una folclòrica servix de fil argumental per al que perfectament podria ser un epidosi de "Corrupción en Miami".´(Sería mítica i tallarotllos de la meua infantesa).
No cal ser massa perspicaç per a sospitar que a este pais de valencians/es passen coses extranyes . Possiblement, i si més no, tant com les que passen per allà baix. La diferència però és que no hi ha cap folclorica de prestigi, (o actor, o ballarina o..) enamorada de l'alcalde/ssa, constructor/a o empresari/a oportú. I si n'hi ha, no deu interessar als del Tomate.
Davant esta injustícia tenim diverses solucions i cite tres
a) Ens liem amb algun implicat en alguna trama apassionadament fosca... per destapar-ho tot...
b) Li recordem a Carmen Alcayde la seua valencianitat i li implorem a la seua redacció que investiguen els per que així es decidisquen a actuar qui ho hauria de fer
c) Forcem a la gent per que mire el seu voltant, sobretot als llocs costaners (hui més bé cimenters) i sospite... o més fàcil encara, els hi demanem que deixen de tapar-se els ulls.
Hi ha molts motius per a canviar les coses. i este sense dubte, és un d'ells, i ben important.
* L'expressió apareixerà a partir d'ara fins a la sacietat . Si ens ho creiem deixarà de ser un somni i es convertirà en una realitat. No és cap tòpic de conte de fades, és tan senzill com que nosaltres, valencians i valencianes conscients i crítics, som el motor del canvi.