divendres, 28 de setembre del 2012

Creus que Las Provincias deuria deixar de publicar enquestes tòxiques?


Deuria una negra vestir-se de gitana a la Fira d'Abril? Deuria un equatorià ballar sardanes?  Deuria un Salamantí d'origen disparar el txupinasso de l'Aste Nagusia? Deuria un "gabatxo" ballar-li jotes a la Pilarica? Deuria poder fer-se casteller un marroquí? Deuria  un homosexual ser capità moro? Deuria un "cipayo" entrar a una txosna en Hernani?  Deuria un gitano fer de rei mag a la cavalcada d'Alcoi? Deuria una persona amb minusvalidesa aspirar a ser fallera major?  Deuria  un "negrata" pujar al mateix autobús que un blanc?


Alguns podien pensar que són preguntes políticament incorrectes. No ho són. Són insults, són en si mateixa una ofensa, i una manera efectiva d'autodelatar-se al plantejar-les. Tòxic en forma interrogant.
Com passa a Pamplona amb la disparada del txupinasso a la Ciutat de València qualsevol dels 33 regidors que integren el ple poden tindre l'honor de traslladar la Reial Senyera en la centenària processó cívica que organitza l'Ajuntament de València pel 9 d'octubre (o el 7, o el 8 si Fabra es posa tonto). Així, segons la tradició, cada any és un grup polític qui carrega amb l'ensenya coronada pel Rat Penat pels carrers del centre històric valentí en el dia que celebrem la fundació del Regne de València.

La lògica de la roda diu que enguany és Joan, Consol o Pilar, regidores i regidor de Compromís, força emergent a la ciutat, amb  prop d'un 10% dels vots qui podrien pensar en preparar-se físicament  per tal honor. Però una cosa és la lògica democràtica i una altra la de Las Provincias . Potser per això li pregunten al lector des del seu web . ¿Compromís debería portar la Senyera en la procesión cívica del 9 d'Octubre? 

De tot n'hi ha en la vinya del senyor, i més encara per estes terres. Per això no és d'estranyar - tot i que no deuria deixar d'esglaiar-nos - que encara hi haja gent que s'atrevisca a contestar a la pregunta i més encara de manera negativa. La clau i el pecat però està en la pregunta i per obvi renuncie a explicar-ho.

Algú ja ens donà una pista les passades falles. De res importa la realitat si tens un bon titular i el de llavors devia ser que "Compromís insulta a les falleres". Hi ha qui s'ho creu i qui fins i tot - per la vehemència de les seues paraules - deu tindre'm filmat en una cinta cassete junt a la d'aquell programa de Sorpresa sorpresa en que un gos menjava foie-gras (o era melmelada?) d'un lloc poc apropiat baix l'atenta mirada de Ricky Martin. Llàstima que ningú ho puge al youtube.

Personalment també vaig poder tastar la medicina en plena fira de juliol, durant  la "nit de la punxà", quan algú es va sentir legitimat a advertir-me que la meua presència podria fer-me mereixedor d'un possible viatge pels aires -  no precíssament en bussines class - amb els aplaudiments en forma de like al Facebook  d'alguna cara coneguda de la farandula política  popular.

Però al remat la clau d'esta nova edició de "Jo a València, Tu a la Jonquera" no és altra que el nerviosisme d'alguna gent. El nerviosisme - i la impotència -  d'una banda per la normalitat de Compromís pel que fa a les qüestions identitàries sobre les quals la dreta local havia construït un mur electrificat vigilat 24/7 per soldats armats. I d'altra, pel nerviosisme - tic,tac,tic,tac...- de saber-se al principi de la fi de l'hegemonia conservadora a terres valencianes.


Les enquestes són enquestes, diu el tòpic, però si és cert que indiquen tendències, els qui ara repartixen carnets de valencianitat podrien perdre la majoria absoluta amb la mateixa facilitat amb què Andrea Fabra per l'educació.

I ho poden fer no per una repuntada dels socialistes que pareixen entonar allò del "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy", sinó precissament per l'emergència de Compromís que podria fins i tot doblar la seua representació. Serem prudents però tampoc no cal amagar-ho.

Cm es desactiva això? Ja ho hem vist, ho estem veient i ho anem a vore molt més. L'estrangerització del de casa, el recurs a l'artilleria pesada de la identitat complexa i sempre mortífera, la creació d'un enemic intern a ser possible vinculat de les maneres més forçades a un altre enemic extern que cada vegada ho és més. Compromís són així presentats com els "catalanistes" esdeveneint uns perillosos no-valencians als quals cal marcar i apartar...  i si el públic s'ho creu no cal parlar-ne més. Una paraula màgica, com abracadabra però  en xungo, que provoca sordera i repudi instantani en les orelles dels més innocents.

Per sort en els més de 30 anys que ens separen de la batalla de València - tota una vida, almenys per a mi - la societat valenciana ha canviat. També ho han fet - igualment per fortuna... i la reflexió de mil llibres i ponències - els qui es quedaren a l'altre costat de la cruenta barricada. Fins i tot pareixia - i jo reconec que m'ho vaig creure - que Las Provincias havia canviat. 
Sense Reyna no calia fer-se republicà, hi havia prou amb abraçar la  democràcia.. 
Però no. Tot apunta que en el temps que ens separa de les pròximes eleccions valencianes - que ningú no estem en disposició de precisar i menys encara el Sr Fabra - la cosa anirà més. Caldrà tirar mà com sempre d'aquella màxima de Nicolau Primitiu - de Sueca com Fuster però menys citat - que parlava de treballar, perseverar i esperar.

Tard o d'hora els símbols, les festes, la nostra identitat en definitiva, serà un element de cohesió per a tots i totes i no l'excusa per a una fractura interessada i castrant. En això estem.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Magrada, continua aixi tenim que aplegar a un consens que aglutini tots els sectors nacionalistes.
Visca el Pais Valencia (ppcc)

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com