diumenge, 4 de desembre del 2011

La meua sobre Compromís


Recorde que vaig acostar-me al BLOC la nit del 12 de març de l'any 2000. Tenia 17 anys quan tot aprofitant una excursió nocturna per la plantà d'algunes cèntriques demarcacions falleres m'allarguí pel Bar Richi on un reduït grup de militants celebrava haver superat per primera vegada en la història a una UV que havia començat la seua agonia un any abans. Aquella nit Aznar s'emborratxà amb una majoria absoluta de la qual - a jutjar per la ressaca - encara no pareix haver-se recuperat. Mentres, a casa nostra es confirmava què qualsevol oportunitat per al valencianisme al segle XXI  passava per unes coordenades de progressisme i modernitat ben llunyanyes de tot essencialisme passat.

Recordava això immers en una altra nit electoral - ara al Teatre Micalet amb molta més gent i  més diversa - on celebràvem comptar amb un diputat com Baldo a Madrid. Una nit què acabaria gitant-me amb la satisfacció, personal i col·lectiva, d'haver estat candidat al Senat superant per un punt aquella xifra del 5% tan maleïda al 1999 i al 2003. I sense paperetes! Un indicatiu de fins a quin punt la fòrmula de Compromís quedava electoralment consolidada.

Però tornant als meus primers temps com a militant del BLOC.... Amb sinceritat, si bé l'apel·latiu de fallero era suportable. El que si em resultava excessiva era la contínua exhibició de pedegree d'alguna part- i remarque alguna -  de la gent que havia estat militant de la UPV i barra o d'altres organitzacions de les quals personalment no haguera format part mai i què tot i considerar coherentment predecessores sentia alienes a la meua militància.

Per això em resulta fàcil entendre les veus de molta de la gent què em diu que vol participar políticament en Compromís, i què quan diuen Compromís, diuen Compromís i no  en algun dels partits que la conformen. 

Atendre els seus desitjos no només seria un acte de justícia i reconeixement cap al seu treball, sinó també un apostra estratègica coherent amb allò que s'ha predicat.

Amb tot crec que eixe procés ha de dur-se a terme amb  fórmules que respecten i  preserven la diversitat interna de Compromís. Eixa pluralitat ben gestionada és precisament una de les claus de l'èxit present i futur i seria estúpid ofegar-la amb el pretext de garantir una homogeneïtat innecessària. Parlant en plata, crec que s'haurien vehicular dos maneres de formar part de Compromís:  La militància directa i exclusiva i la militància compartida amb un dels partits que s'hi encaixen. Totes dos amb veu i vot directe en les decisions col·lectives.

Per aconseguir açò cal no només la tradicional crida a la responsabilitat, i la generositat de les parts i blablabla.. també cal una reflexió sòlida sobre els principis i marges en què es menejarà Compromís. I en eixe sentit l'estricta obedència valenciana trobe que ha de ser un puntal bàsic ja que no només és un principi ideològic  fonamental per a la immensa majoria dels qui hem impulsat este Compromís (a diferència del primer que va fer fallida) sinó que és  també un dels principals trets diferenciadors front a la resta del panorama polític.

I dic açò , per posar un cas, perquè per a algunes persones el pacte amb Equo - o potser millor encara  la manera amb què es va concretar - va estar un cert element de confusió al respecte. Cal cercar amics i complicitats més enllà del nostre àmbit d'actuació? Sí. És compatible això amb que una part de Compromís tinguen fins a triple militància? Ho dubte.

El que tinc molt més clar és que el potencial d'un Compromís coherent en la seua pràxis amb el seu discurs de regeneració democràtica, valencianisme cívic, esquerra moderna i ecologisme polític és molt major que el que ara ha possibilitat comptar amb 6 diputats a les Corts Valencianes, un diputat a Madrid i centenars de regidors a tot el país, incloent tres a la Ciutat de València.  Qui ho anava a dir fa un any?

Amb un PP valencià que tot i l'inercia estatal va clarament a la baixa incapaç de deslligar-se dels abusos dels seus dirigents , i un PSOE que ni està ni se l'espera, tota esperança per al canvi polític a casa nostra passa per Compromís. I creieu-me que ho dic convençut que és més que una simple boutade electoralista. 

És tota una oportunitat que s'ha de saber aprofitar i per a la qual caldrà fer, en temps i forma, alguna cosa més de la que s'ha fet fins ara a les nostres coordenades.

Caldrà animar als escèptics (que cada vegada ho són menys) i plantejar el projecte amb els tempus i els ritmes necessàris, i salvar obstacles i riscos - que també els hi ha - per agarrar el tren ara què passa per la via. Serà una oportunitat per oxigenar la política també en clau interna, per reforçar lideratges col·lectius i  bastir-ne de nous al temps que els posem a la llum, per resoldre algunes assignatures estratègiques pendents i per fer més palpable encara que hi ha altra manera de fer política, més transparent, democràtica i participativa. Hi ha marge encara.

El debat està obert i el calendari electoral ens dóna treva suficient com per compaginar la nostra acció política  institucional amb la necessària mirada front a l'espill. Temps per a pensar i actuar. Des de l'agradable experiència de compartir treball amb els meus companys i companyes de Compromís per València, i tertúlia amb els de molts altres pobles i ciutats crec que este és un projecte imprescindible i donar-li forma estable és i serà la meua prioritat política fins que siga una realitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, som molts els nouvotants que demanem una veu d'esquerra, progressista i nacionalista.

Anònim ha dit...

Efectivament cal crear un sistema estable que evite renegociacions de la coalició cada cop que hi haja eleccions, ara em "preocupa" que el fet de que Iniciativa trie mantindre l'estricta obediència valenciana depenga del resultat electoral d'EQUO. De totes les maneres, llevat d'això i de la conveniència de vigilar que es mantinga la màxima pluraritat i llibertat a l'hora de que qualsevol militant puga presentar-se a qualsevol càrrec (i en absolut en refererixo a Diego que ha mantingut un comportament exemplar ( com ell és) en tota la campanay)la resta crec que ho portem prou bé.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com