dijous, 26 d’octubre de 2006

Política en femení

Al Formacció de Benidorm, entre altres coses, parlàrem de polítiques de joventut. Diumenge analitzàrem les conclusions que els grups de treball havien plantejat per tal de redactar un document amb propostes. Unes propostes que després arribaran a tots els partits polítics valencians per tal que els contemplen als seus programes electorals. Els punts més debatuts: les qüestions referides a la sexualitat i a les drogues, incloent-hi l'alcohol.
Però la reunió plenària també tractà la qüestió de les dones i la política. I tots ens despertàrem al sentir alguna proposta desafortunada. Haguèrem de reflexionar en veu alta (i tèrbola per la resaca d'alguns) al voltant de si s'ha d'establir o no una llei per a promoure la paritat.
Algú proposà que això no havia de ser així per una raó que podriem resumir així: els criteris per a confeccionar una llista, i per exensió un parlament, han de ser criteris d'idoneitat política i no de gènere.
L'argument és contundent, i el signariem tots i totes però és també demagògic pel context. Per que efectivament, a la nostra societat hi existeix una discriminació de gènere als parlaments, com encara en moltíssims (m'atreviria a dir que en la majoria) dels àmbits de la vida pública i privada.

La realitat és que les dones queden apartades de la política, per que este és encara un món molt d'hòmens. I no, no tota la culpa és dels hómens... D'igual manera que valencià i valencianista no són sinònims, dona i feminista no ho són, i encara manca consciència sobre la problemàtica entre els pròpi gènere.
(Em rebenta sentir a una dona dir -no sóc feminista-, demostrant un desconeixement profund del significat, o un autoodi deplorable, per que recordem-ho... masclista i feminista no són equivalents relatius al gènere.. com tampoc no ho és l'activisme gai i l'homofòbia, ni en general qui treballa per la igualtat i qui treballa per negar-la)
Ara vindran les eleccions i d'aprovar-se la paritat a la llei electoral valenciana (eixa llei!) els partits tindran problemes per aconseguir que almenys un 40% de la llista siga de dones (m'extranyaria que en algun cas arribara al 60% i el 40% fora per als homes). És cert, però beneit siga un "problema" que ve a solventar una injustícia. Benvinguda siga la discriminació positiva quan és necessària per a garantir una disriminació, molt negativa, com la que suposa el paper de la dona en la política. La llei en molts casos ajuda a transformar la societat i si tots estem d'acord en quehem d'alcançar una societat més igual... no hi veig cap problema en fer-se servir de la llei.
Les mesures, però, han de ser encara més amples, per que la problemàtica s'ha d'afrontar sempre des d'una perspectiva global. Si volem que les dones participen amb igualtat d'oportunitats en la política haurem de mirar quins són els seus obstacles de gènere, i el paper que la dona encara ocupa en moltes families és evidentment un obstacle gens menyspreable. (Mireu a les vostres pròpies families...segur que, amb excepcions, trobareu molts exemples)
Ser dona dóna punts per a destacar en política? Doncs sincerament no trobe que la nostra realitat siga eixa i per tant no h ha lloc per a fer demagògia. No crec que cap dona estiga en política pel fet de ser dona (i si n'hi ha algun cas que li demanen explicacions al seu partit per ficar tararots amb independència del gènere!!) però la praxis ens demostra que n'hi ha dones amb molt alt perfil que pel fet de ser dones troben problemes per a dedicar-se a la cosa pública, o directament són menystingudes en un sistema de molt de "jonosócmasclista...peroactuecomatal".
Per això, no trobe que siga masclista ni galanteria carranclona i políticament correcta reconèixer que quan una dona destaca en política és garantia de qulcom. I és que, en definitiva, la dona, pel fet de ser-ho, troba uns obstacles afegits , que els hómens no trobem.
Tal volta algun dia no siga necessària cap mesura per promoure la paritat. Tal volta algun dia tinguem 70%/30% de dones i hòmens o viceversa i s'atenga a criteris estrictamet d'idoneitat.. i aci pau i allà glòria. O fins i tot tal volta algun dia calga incentivar la participació dels mascles....
Però tot això és hui política-ficció, la realitat és una altra ben diferent i.. veges tu! és sobre la que hem de treballar. Amb la llei, si cal.