dissabte, 18 de novembre de 2006

Cap al 2 de desembre i més enllà...

A ma casa es seguixen des de fa temps dos culebrons . Un és "Yo soy fea" la versió espanyola de "Betty la fea" i és la meua compi de pis què s'ho mira sempre i quan pot. Tot i que reconec que m'he parat més d'una vesprada a vore la destarifada série el culebron que a mi m'ha enganxat és el de les negociacions entre BLOC i EU. Els culebrons són per definició complicats i llargs, i desconec quan ens descobriran la bellesa oculta de la secretària televisiva però pel que fa al pacte/no pacte, tot apunta a que ho farà fins i tot més prompte del que estava previst, abans del pont de la "Immaculada Constitució".



Ho destaquen hui els principals diaris del país. Marcos vol que el Consell Nacional d'EUPV beneisca.. o no.... l'acord el proper 2 de desembre. El Levante aprofita l'avinentesa per a traure a la llum les darreres informacions sobre sondejos. La foto del 2003 sembla ser foto fixa i la situació política estaria congelada en l'actual correlació de forces. Per contra un acord entre la coalició d'esquerres i el partit valencianista faria possible un canvi a la Generalitat Valenciana al mobilitzar una part de l'electorat sensible de caure en l'abstencionisme.




Las Provincias també recorda el delicat moment que afronta EUPV després què quatre vots del seu grup parlamentari es desviaren de les directrius oficials per disconformitats amb el criteri de la coordinadora en l'assignació de representants a les caixes d'estalvi valencianes. Vaja, que per desgràcia, l'estabilitat no ha arribat a EU tampoc no després de la seua Assemblea.





Parlar de les misèries dels altres , sobretot si d'alguna manera estàs de flirteig per una bona causa, és poc elegant i inconvenient, i més quan tots som conscients, des del valencianisme progressista del destacat paper que EU ha de jugar per al canvi valencià. Ara bé, i ja m'ho perdonareu, que a estes altures EUPV dedique tots els seus esforços a les qüestions internes en comptes de treballar de manera justa i il·lusionant per un acord que seria sinònim de canvi polític, es mereix, s més no, un cordial retret.



Al remat allò cert és que com responia Morera la setmana passada a les preguntes incisives d'El Mercantil Valenciano la imatge que s'està oferint en conjunt és una miqueta desencoratjadora als ulls de la societat- que ho pot percebre com una disputa per cadiretes- i possiblement tots haurem d'assumir certa responsabilitat al respecte. Però deixeu-me que reivindique un fet innegable, el BLOC , una vegades resoltes les qüestions de programa (el per a fer què) ha expressat quin és el protagonisme que li pertocaria per aritmètica electoral (el 40% dels vots sobre resultats immediatament anteriors i lideratge a la circumscripció de Castelló) i quin és el marge de negociació que per donar cabuda a una major pluralitat i per un exercici de responsabilitat es pot arribar assumir.



Anar més enllà d'això, i plantejar la negociació com una mena de xantatge electoral seria ta pervers com inútil.

Pervers per que suposaria recolzar de facto la barrera electoral del 5% que perjudica greument la qualitat democràtica del país a l'utilitzar-la com element de pressió per a una negociació.



I sobretot, i heus ací, la clau de la qüestió, seria inútil, per que no seria il·lusionador per a l'electorat nacionalista que durant molt de temps, front a situacions sempre adverses i amb un comportament molt lleial amb el país, ha dipositat la seua confiança en l'opció referent del valencianisme: el BLOC.




Parlant clar, que després de tanes línies ja seria hora... si hem de bastir una alternativa electoral conjunta pel canvi polític esta ha de ser creïble i capaç de generar el màxim de complicitats. Tractar de menystindre el pes del valencianisme i el seu fidel electorat és una temptació poc útil per al valencianisme i està a les antípodes del que és fonamental per a mobilitzar a tot l'electorat crític amb el PP i desconfiat del PSOE.


Esperem que EU acabe per entendre açò i la reunió de la setmana vinent entre les comissions negociadores de els ues formacions porte un avanç significatiu. A 6 mesos de els eleccions seria un revulsiu considerable per a bastir eixa majoria que ens ha de portar el país a unes coordenades de major progrés, desenvolupament sostenible i autogovern.



D'altra banda supose que em correspon d'alguna manera animar al personal que amb tant de culebró pot estar desencantant-se. No em resulta extremadament difícil per que m'ho crec i per tant no he e fer cap exercici de malabarisme emocional. El BLOC compta per al canvi, i si l'electorat vol que el BLOC compte hi haurà canvi. Les meues sensacions (i altres factors molt menys subjectius i rigorosos per aproximació) em fan ser molt optimista sobre quina pot ser l'acollida de la proposta política del BLOC sobre l'electorat valencià. Estem per tant en un dolç moment que ens portarà a les Corts Valencianes i ens consolidarà com a tercera força política del país. Amb el pacte amb EU o sense ell.




Altra cosa, i alguna gent ho hauria d'entendre d'una vegada per totes, és que la prudència i la responsabilitat que caracteritza al valencianisme polític ens faça explorar totes les opcions per assolir el canvi polític. Per este motiu, per acomplir el manament del Consell Nacional del BLOC, i sobretot per tal de satisfer les demandes de molt bona part de la nostra base social, estic convençut que els nostres representants a la comissió negociadora continuaran treballant per arribar a un acord útil, just i il·lusionant. Cal esperar que la parella de ball demostre una actitud similar. La pilota està sobre una teulada que, per sort o per desgràcia, no és la de Sant Jacint 28.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La "fusió" de Boulevar 21 amb el Grupo Tamarindo està més a prop que mai, si Diego de La Vega no ho estropea per aconseguir el poder intern de la revista. Si serà per culebrons...