Per fi he pogut sentir la cançoneta aquella de "Murder on the dance floor" que estava buscant els darrers dies a Pandora.com, un sistema de ràdio vitual en el que encara no he pogut sentir música en valencià i això que porte també alguns dies tractant de localitzar cançons d'Antònia Font.
On si he pogut sentir, i molt, les cançons d'este magnífic grup és a l'escola de formació de Joves d'Esquerra Nacionalista de la que hem participat un grup de membres del BLOC JOVE. Sincerament ha estat una gran sorpresa conèixer en persona a gent com Toni Noguera, Secretari de les JEN o a Toni Trobat, el responsable de les relacions amb la resta de territoris de parla catalana. A ells i a la resta de components de les JEN.
Si bé a nivell identitari hi ha diferències més que considerables entre la realitat valenciana i la de les Illes Balears , massa extenses com per a tractar-les ara, allò cert és que la realitat política és més pròxima que mai... gràcies al PP.
I per això, al sentir parlar d'especulació urbanística, de problemes per a l'emancipació, de desigualtat de gènere, de mancances educatives, de repressió cultural i lingüística i d'altres tantes problemàtiques que compartim els i els joves valencians i mallorquins , els valencianistes ens hem sentit com a casa, com uns participants més, de la seua trobada de tardor.
Tant és així que als propers mesos dedicarem una part dels nostres esforços a coordinar les nostres esperances pel canvi polític que ha d'arribar tant a un lloc com a l'altre al 2007, Eixa serà la nostra resposta al "eje de la prosperidad" del que ens pretenia parlar el Partit Popular, on, a més a més, s'incloia Madrid, com a resposta als intents per articular l'Euro arc mediterrani.
Com tot no havia de ser debat polític també hi hagué temps per a presumir de begudes espirituoses... així puguerem mostrar-los amb orgull com es prepara un burret o quin gust fa la mistela mentre altres teniem un primer contacte amb les herbes dolces o la pomada. Celebrant mentre sonava el Weah yeah! d'Antònia Font o un Cant de Maulets interpretat pels Obrint Pas, la sort d'haver-nos trobat.
Tot i això, ni ensaimada ni sobrassada ni res doncs no hem tingut temps per adquirir sourvenirs.. no obstant ens duguem el millor dels records.... i tornarem!
Si bé a nivell identitari hi ha diferències més que considerables entre la realitat valenciana i la de les Illes Balears , massa extenses com per a tractar-les ara, allò cert és que la realitat política és més pròxima que mai... gràcies al PP.
I per això, al sentir parlar d'especulació urbanística, de problemes per a l'emancipació, de desigualtat de gènere, de mancances educatives, de repressió cultural i lingüística i d'altres tantes problemàtiques que compartim els i els joves valencians i mallorquins , els valencianistes ens hem sentit com a casa, com uns participants més, de la seua trobada de tardor.
Tant és així que als propers mesos dedicarem una part dels nostres esforços a coordinar les nostres esperances pel canvi polític que ha d'arribar tant a un lloc com a l'altre al 2007, Eixa serà la nostra resposta al "eje de la prosperidad" del que ens pretenia parlar el Partit Popular, on, a més a més, s'incloia Madrid, com a resposta als intents per articular l'Euro arc mediterrani.
Com tot no havia de ser debat polític també hi hagué temps per a presumir de begudes espirituoses... així puguerem mostrar-los amb orgull com es prepara un burret o quin gust fa la mistela mentre altres teniem un primer contacte amb les herbes dolces o la pomada. Celebrant mentre sonava el Weah yeah! d'Antònia Font o un Cant de Maulets interpretat pels Obrint Pas, la sort d'haver-nos trobat.
Tot i això, ni ensaimada ni sobrassada ni res doncs no hem tingut temps per adquirir sourvenirs.. no obstant ens duguem el millor dels records.... i tornarem!
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada