dimecres, 17 de gener de 2007

Foguera de Canals

Acabe d'arribar d'un sopar a Canals i faria malament d'anar-me al llit sense tractar de fer la digestió abans.. ja m'ho perdonareu però quina quina mala costum que tenim al nostre país de fartar-fins-rebentar en festes. Serà precís tant de balafiament de menjar? (Impagable la imatge d'un pavelló replet de gent mentre sonava Carlinhos Brown i un exercit de cambrers eixien carregats de safates de marisc) Em venia al cap la frase aquella de Xavi Castillo... això ho pague joooooo... !!!
Clar que en torn a una taula plena de menjar també som capaços d'aparcar diferències. Què els ho diguen a Agustí Cerdà, President d'ERPV i a Fernando Giner, president de la Dipu de València, que han compartit, taula, gambes, vi i fins i tot escapades per a fumar. El protocol obliga... Algú ja va pronosticar que la "batalla de València" clourà entorn a una paella... i encarà tindrà raó.
El motiu de l'escapadeta a la Costera (divendres tornaré, i no és cap amenaça) era acompanyar a Enric Morera a la festa de la foguera de Canals , convidats pel regidor del BLOC, Joan Carles Pérez. Joan Carles està fent una bona tasca que tot apunta serà recompensada per l'electorat al maig vinent. Amb nosaltres també hi era Joanjo Masó alcalde nacionalista de l'Alcúdia de Crespins qui ha renunciant a la taula presidencial per a compartir comentaris amb nosaltres. Crec que era l'únic home sense corbata i estic convençut que l'únic que duia la samarreta per damunt de la camisa però... som com som.
Ja tenia ganes de conèixer de prop esta festa què pel que em diuen té el futur garantit (hi ha llista d'espera fins al 2050 per a ser fester!!) . Potser alguns ja sabeu que m'apassiona el món festiu valencià. Considere que és una peça cabdal dins del nostre patrimoni cultural i gràcies a la influència d'un mestre d'història com el que vaig tindre a l'institut i a la lectura d'Antonio Ariño, m'ho mire també des d'una vessant sociològica.
Impressionant vore cremar vora 25 metres de llenya mentre s'escolten vitols a Sant Antoni (el del porquet) , patró del poble, i dels animals. Resta d'alguna manera la preocupació mediambiental com em comentàva el nostre regidor, però no és res que no tinga solució si existeix el compromís de festers i Ajuntament per fer una festa sostenible i reforestar anualment. Em consta que existeix alguna proposta al respecte i espere que isca avant.
No he pogut pegar les tres voltes protocolàries a la foguera així què hauré d'esforçar-me per altra via per tal d'obtindre les prevendes del sant però ha estat molt emotiu descobrir una altra manera de culte al foc i a la fecundació de la terra de els nombroses que existeixen al nostre país. Espere que l'any vinent , el nou nucli de gent del BLOC JOVE que està començant a gestar-se tinguen a bé convidar-me per repetir experiència i a poder ser seguir la festa. Això sí, per a soparja em va bé amb un poc de pà, tomaca i pernil.
Animalets amb capacitat lectora si sou creients , recordeu rebre hui la vostra benedicció.

2 comentaris:

Francesc Xavier ha dit...

Quina enveja Pere!! Tu al meu poble disfrutant d'una cosa tan bonica i jo ací al Cap i Casal estudiant. L'any que ve (si no tic examen al dia següent) estàs més que convidat a la festa i a sopar. Per suposat, si et quedes de festa farem una "torrà com toca" als peus de la foguera. Ens veiem divendres a Genovés!

Salut i País!

Enric ha dit...

Ei, jo estava també per allà... encara que jo anava acompanyat per la meua xicona, que és canalina i estava millor que envoltat de politiquets mig-ouets d'un i altre bàndol (al remat, els fa a tots igual que cobren a final de mes dels nostres impostos...)