dijous, 2 d’agost del 2007

Radicalment jove

En política existix una opinió prou generalitzada que em fa certa ràbia i es pot expressar amb allò de les "joventuts dels partits hem de ser més radicals" que les formacions polítiques en les quals ens establim. Em fa ràbia per molts diversos motius, el primer d'ells per que estereotipa a les joventuts i de pas banalitza la radicalitat puix dóna entendre que l'experiència acumulada va en detriment d'esta. A més experiència més moderació??

Em fa ràbia també per que dòna a les joventuts polítiques un paper instrumental, com si nosaltres haguèrem de fer i dir allò "políticament incorrecte" que els majors de 30 anys no "pugueren" dir i fer, que de miraculosament de facto queda convertit en políticament correcte per la joventut. (Això que ho diguen els joves... com que són joves....).

Em disgusta pel fet que suposa reduïr el pensament de les organitzacions polítiques juvenils a una simple qüestió d'imatge o pitjor encara... de pose. Em toca i molt, la moral, en definitiva que amb eixa creença poc argumentada es vulga establir apriorismes com qui tracta a la joventut com imbècils destrellatats sense criteri destinats a fer la feina bruta dels partits.

Efectivament crec que hi ha una perspectiva jove per a la política, forjada tant pels problemes específics de la joventut, com per les característiques generacionals i l'absència de condicionants d'altres generacions. Crec que hi ha una manera més jove i fresca, i possiblement més directa, amb un llenguatge propi, de fer política. Fins i tot pense que les joventuts polítiques hem de donar molta canya interna per aconseguir impregnar de la nostra visió el conjunt dels partits. Però ningú deuria deixar que ens tracten com personetes ingenues.

Almenys en el meu partit i així ho he comentat en moltes ocasions amb altres companys i companyes caps visibles d' organitzacions polítiques juvenils, quan algú ens vé amb la historieta s'ha pogut trobar com a resposta: "Sí, som radicalment joves"

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha casos com en el PP on la joventut de "las nuevas generaciones" és encara més retrògrada i conservadora. En els partits nacionalistes-regionalistes passa a la inversa: en CIU les joventuts porten l'Estelada, en canvi mai veurem a Mas portar una estelada. En el Bloc passa el mateix, però sense tenir les coses clares. Les joventuts del Bloc porten "l'estrelada" (independentista blavera), o l'estelada (independentista nacional catalana), o la quatribarrada, o la preautonòmica, en canvi el Bloc porta la quatribarrada nua i tímidament la Senyera Coronada (Sí, senyors la dels blavers). Els nacionalistes-independentistes (Esquerra) les JERC són tant radicalment joves com els seus majors d'ERC. I és que ja ho deien a l'eslògan: Valencians, com tu, i sense complexos.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que els d'ERC podeu donar lliçons de radicalitat, però no de política, i menys de política de majoria social.
Jo, quant al tema que tracta el Pere a l'article, sempre dic que hi ha tants joves radicals com adults radicals, no és cert que els joves som radicals, ingenus i sense experiència, som gent sense complexes, però tan radicals i tan moderats com els adults, i per cada adlunt radical hi ha un jove radical. Llavors, si hem de fer polítiques o propostes radicals des de les organitzacions polítiques juvenils ho hem de valorar, només cal treure comptes...

Una salutació des de les Illes!

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com