dimecres, 10 d’octubre de 2007

10 d'octubre

Un nou d'octubre, dia nacional dels valencians i les valencianes, per al valencianisme hauria de ser una oportunitat per a parlar sobre reptes com a país, horitzons de futur com a poble... propostes cap a la ciutadania. La realitat però, ens obliga sovint a continuar realitzant discursos metavalencianistes destinats a l'autoconsum intern de la massa social convençuda. Així doncs més que una jornada d'afirmació nacional acaba per esdevindre una jornada d'afirmació nacionalista. I supose que és a totes llums evident la diferència...
No puc evitar sentir-me una mica trist cada 10 d'octubre. Trist pel contingut del discurs del nostre Molt Honorable (patètic com ho qüalificava Mónica Oltra); trist per comprovar com la maquinaria espanyolista despersonalitza el nostre poble; trist per la persistència de la burrera anticatalanista en discursos pretesament valencianistes (sic); trist per vore com l' extremadreta més radical es fa lloc a la processó cívica, i trist també per algunes actituds sectaries i puerils, presents en la manifestació unitària de la vesprada... que com las meigas... "haberlas hailas".
No obstant, enguany crec que esta tristesa tradicional queda una miqueta difuminada pel cansament i per la considerable satisfacció d'haver trobat algunes llums que conviden a l'esperança. Unes sensacions que puc ressumir recolzant-me en la completa agenda d'actes on ha participat el BLOC JOVE.
La nombrosa presència de la gent del BLOC a la marxa cívica i el contingut dels discursos - que coincidien en la necessitat de sumar més voluntats cap a la construcció nacional- és molt més que una anècdota en el capítol de satisfaccions. També ho és la massiva resposta - amb pluja inclosa, pont i pressió policial- a l'arriscada aposta de festa pop què fèrem des del BLOC JOVE. Amb l'ànim de visualitzar-nos també entre sectors de la joventut valenciana que van més enllà de les nostres bases tradicionals hem consolidat una proposta lúdica gratuïta per a la vespra del dia nacional. Poca broma!
La valent presència de membres del BLOC JOVE a la processó cívica servix per llançar un missatge clar al valencianisme que cada generació de nacionalistes tracta de proclamar. És absolutament imprescindible recuperar per al nacionalisme valencià tot l'imaginari col·lectiu, amb càrrega emotiva positiva per al poble valencià. I la processó de la Senyera, amb tants segles de tradició al darrere, és un bon exponent.
I satisfactori és trobar com es consolida la presència d'una gran diversitat de sensibilitats valencianistes a la manifestació unitària de la vesprada. Un context en el qual el valencianisme de construcció nacional avança cap a l'hegemonia del discurs. Fins i tot és satisfactori comprovar com des de les files de la coneguda com a Esquerra Independentista, obertament pancatalanista s'aposta per la pluralitat simbòlica i per respondre amb un "Som i serem valencians" a les provocacions dels ultres espanyolistes que es veuen així estupefactes davant el que pretenen denunciar com a "ultratge a la valencianitat".
El potencial llumínic d'estos detalls és tan gran que ni l'artefacte explosiu que un grup d'imbecils ha col·locat en la nostra seu nacional, amb el propòsit de aterroritzar-nos, van a desequilibrar el balanç definitiu.
Feliç postdiada cap a la lenta però constant construcció nacional del País Valencià.

2 comentaris:

Soca. ha dit...

Crec que ha etat un gran pas, Fuset.

Vos vaig vore el 8 per la vesprada i he sabut de la processó cívica. La meua cordialemnt enhorabona. Em dona absolutament igual la minoria independentista-socialista (sic), però sí m'importa el Bloc.

I este 9 d'octubre de 2007 deu quedar com l'inici del final de la Batalla de València. 300 anys després el valenciansme està millor que mai institucionalment i popularment (si es pot dir així).

Ahir, 9 d'octubre 769 anys de l'netrada del rei Jaume I les valencianstes donàren un pas de gegant que no deu quedar com una anècdota. Els valencianistes com el rei Jaume entraren a la ciutat de València amb el peu ferm, el front alt i el cor encés perquè sabem que podem.

Ara valenciansme, ara nosaltres...

Feliciteu-se, felicitem-nos.

Anònim ha dit...

I jo que no sóc tan optimista Soca?
Mentre 2000 persones i escaig es manifesten a València, vora cinc milions de valencians passegen, es fan una cerveseta al bar, o s'estiren a les seues butaquetes.

769 anys després ens han reduït a zero (bé, i algun decimal).