Anit volia fer alguna cosa diferent per tal de desconnectar mínimament del frenesí del Congrés Nacional del BLOC JOVE que celebrarem la setmana vinent a Xàtiva. Donat que la meua bicicleta contínua rovellant-se lluny de mi, que el transport públic nocturn d'esta ciutat és "taaaaaan eficient" i que els termometres marquen menys graus dels que té una cervessa "sense alcohol" he decidit agarrar un taxi.
El taxista que devia ser l'únic de tota la ciutat que conduix a 40 kms/hora, feia cara d'extranyat només pujar al vehicle. He pensat que potser tenia un doble motiu puix estadísticament , i pel que altres taxistes m'han comentat, dec de ser radicalment minoritari tant per haver-me expressat en valencià com per passar-me el cinturó de seguretat.
Arribem a la destinació on havia quedat amb l'acompanyant i amb 5 eurets menys a la butxaca ens aproximem al reformat Centre cultural Bancaixa, ara també conegut com "centro cultura Bancaja". És prop de la 1 de la matinada i centenars de persones fan cua per aprofitar la nit en blanc que permet visitar les visions d'Espanya de Sorolla amb nocturnitat i "valenciania".
La idea d'obrir un museu per la nit em sembla sensacional però potser no tant esperar prop d'una hora al carrer amb aquell oratge pel que finalment esmenarem el pla inicial amb una copeta ràpida a l'Aplec. Sorolla pot esperar. Les obres del pintor valencià s'exhibiran a la ciutat de València fins al mes de març, després, si no les cremen com moltes altres escenes costumistes de les que abuden als monuments fallers, viatjaran per diverses ciutats de l'estat.
Hui però és un dia d'eixos en que es pot dir allò que sempre recordaré en boca de l'amic Enric del Port de Sagunt "Fa un fretorro que talla el pixorro". Paradoxal expressió puix sense conèixer si existeix una raó científica - i perdoneu-me l'escatologia- jo sóc dels que a més fred... més pixera.
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada