Piccola Europa

Este cap de setmana, mentre alguns companys i companyes pujaven a Barcelona per a adherir-se a la reivindicació del dret a decidir de Catalunya, i altres participaven de la nit del jove associacionisme valencià jo m'he escapat ben acompanyat a Bologna, per tal de desconnectar de la marxeta de les darreres setmanes.

La ciutat de l'Emilia Romagna és coneguda, entre altres coses, per la seua exquisita salsa de tomata i carn, per les seues dues torres, per la Universitat més antiga del món i per haver estat governada durant molts anys pel partit comunista, un dels motius pel qual és coneguda com Bologna "la rossa". Com vaig dir a la xarrada que EGI va programar a l'Alderdi Eguna em fa la sensació que les dues coses que més poden ajudar a la cohesió europea són les beques Erasmus i els viatges "low cost". Com que accedir al primer no em resulta massa fàcil tracte de recòrrer a la segona per a conèixer un poc millor este divers continent.

Hi ha qui diu que el nacionalisme es cura viatjant. Per contra jo, com més viatge, més motius trobe per a treballar des del valencianisme per un país de millor qualitat. De Bologna torne envejant sanament l'impressionant servici de transport públic del que disposa la ciutat i que faria avergonyir als qui dirigixen empreses públiques com l'EMT.

Bologna és una ciutat universitaria i l'ambient nocturn dels seus carrers em recorda a una espècie de barreja entre Benimaclet i el Carme. La majoria de locals però són lliures de fums puix a Italia s'han pres seriosament la llei antitabac. El preu del vici, a més a més, convida a l'abstiència.

Entre pizzes i capuccinos hem tingut temps també de proseguir amb la recerca de "valencianades" a l'estranger. Poquets han estat els trets valencians detectats a Bologna (més enllà de referencies a la paella... espanyola) però un passeig per un mercadet nadalenc ens ha permés descobrir una dolça tradició siciliana que us serà familiar. Així les fruitetes que vegeu en la imatge que acompanya este text corresponen a la "frutta di Martorana" i no a la mocadorà de Sant Dionís. Sospite, des de la ignorància, que la coincidiència en l'ús i la forma del massapà d'un costat i altre de la mediterrànea, és alguna cosa més que això. Algú m'ho pot confirmar?

Tweet