diumenge, 20 de gener de 2008

Debats i presències

Hui ha estat un dia intens d'eixos que et suggerixen milers de coses a relatar al blog. Alçar-se un dissabte per anar a un Consell Nacional per prendre decisions díficils, entre arguments carregats de passió i raó, i un debat no exempt de tensió ha estat només l'inici d'un dia, com dic intens. Trobe que cal valorar el mérit d'aquelles persones que es desplacen molts kilòmetres per tal de defensar els seus posicionaments i confrontar-los amb els d'altres companys i companyes. Amb tots els ets i els uts que calguen, i hui potser caldría fer.ne no pocs, és un símptoma de vitalitat i de compromís amb el projecte. Tot i que la visió estratègica de vegades no siga matèria de consens en el sentit més absolut del terme, m'agrada saber que tothom té la voluntat de dir la seua.
Això passava a la seu de l'ONCE de la Ciutat de València. Mentre, el BLOC JOVE assistía també, representats per Joan i Dani al congrés regional de les JERPV, per tal de mostrar-los el nostre respecte. Simultàneament Fran defensava el Triangle Jove i la nostra pròpia manera d'entendre l'associacionisme juvenil al CJCV. Sort que a la nostra organització disposem d'un equip ampli que fa possible estar en tants llocs a l'hora...
Amb el recompte de l'acord- que ja comentarem en altra ocasió,- encara pendent, i en companyia dels meus companys de Coordinadora, Maite i Vicent, però també de l'excursionista Miquel Notari hem fet camí cap Alacant. Un camí per l'AP7 que com sabeu contribuix a fer més díficil la ja complexa connexió amb les comarques del sud.
Amb fam i passades les 16 hores arribem al barri d'Alacant per trobar-nos amb un grup de membres de les comarques del sud que celebraven un dinar de germanor. Ramonet està fent un treball increible per engrescar estes comarques i des del conjunt de l'organització hem d fer un esforç per tal d'animar la constitució dels nous col·lectius.
Hui era una concentració en contra el tancament dels repetidors de La Carrasqueta i en defensa de les emissions de TV3 el que ens ha portat a Alacant, per retrobar-nos amb gent com Victor, o David. (Per cert, Xavi, que t'he trobat a faltar!). La concentració d'Alacant ha estat massiva i ha servit per anunciar, per part d'ACPV la convocatòria de la manifestació del 25 d'abril a la ciutat de les comarques del sud. Cal saludar la iniciativa que esperem servisca per recordar que Alacant és important, molt important en la construcció nacional del poble valencià. Per nosaltres ho és i per això durant els propers anys xaf.arem terres alacantines tantes vegades com calga, sense anar més lluny el proper 16 de febrer, amb una Assemblea Nacional que servirà com a tret d'eixida per a la campanya electoral.
Deia que cal un especial esforç entre altres coses per que el nostre és un país allargassat i Alacant una ciutat castigada per la desidia dels partits estatals amb el tranport. Si haguèrem optat per tornar en tren no podriem haver-ho fet més tard de les 19 hores i pagant un preu desorbitat. Impossible fer-ho mitjançant enllaços puix com sabeu entre Gandia i Dènia no hi ha via.
Així doncs l'opció ha estat viatjar en cotxe fins a Gandia i confiar en Renfe Rodalia per a retornar al cap-i-casal. Un modern tren ens acostava cap al merescut descans quan a l'altura de Silla una avaria ens deixava aturats uns moments que s'han fet interminables. 20 minuts a fosques han precedit a una breu locució. "Señores viajeros, hemos sufrido una averia". I punt.
"Almenys hui han dit alguna cosa. Divendres passat ni això, exclamava una passatgera". Lamentable, molt lamentable. I estic convençut que tractar de resoldre qüestions coses com estes i moltes altres més justifiquen i expliquen els quilometres, els debats acalorats i els esforços estratègics que molta gent fa al valencianisme.

2 comentaris:

Nelo ha dit...

Igual que a Rodalias, a Metrovalencia moltes vegades.
Veig que tenim un important número de corresponsals com els d'España Directo per asitir a diferents esdeveniments al PV, jo vaig ser l'auxiliar de producció al CJCV.

Xavi López ha dit...

Jo també trobe a faltar, no ho cregues, la vida reivindicativa política i a vosaltres, clar, que la última vegada que et vaig vore a la porta de l´Octubre no vam tindre massa temps per xarrar. De tota manera ja saps que em vaig declarar en l´exili, tot i que ara amb un partit que pareix (pareix!) que comença a vore la llum potser siga hora de fer el comeback.

Abraçades!