Ja en campanya

És curiós, a la meua ciutat de València, la major part de les seues polítiques estan ubicades a menys de 1000 metres. D'acord, el cap-i-casal no és Tokyo però igualment resulta simpàtic saber que les seues d'IU, ERPV i BLOC estan tan pròximes, com ho està la del PP de la dels valencianistes. No molt més lluny la d'ONV, i a mig camí de la del PSOE, la seu electoral del BLOC-INICIATIVA-VERDS. Un districte que esta vesprada tirava fum per a preparar l'inici de campanya. He tractat de seguir-ho al detall per RTVV però com ja sabreu no és fàcil trobar pluralitat al la que hauria de ser la televisió dels valencians i les valencianes. (Per cert si encara no heu signat l'enèsim manifest per la pluralitat feu-ho ja).

Pel que he vist, no només per la tele, els populars comencen amb una festa. Gonzalez Pons és un crack de la comunicació populista i jo, no ho amague, sóc el seu fan numero 1. Ha fet un discurs que ni el Vinatea defensant la integritat del vell regne. Que si PP és València, que si volem els vots valencians, que si nosaltres parlem valencià i ara faig la V amb les mans, que si els madrilenys pim pam pum... Vaja, que el podriem fitxar per al BLOC si no fora per que sabem que tot és propaganda i que la seu del carrer Quart es meneja al ritme que marca Génova. Si tant s'ho creu ara això del valencianisme, en comptes d'adreçar-se a l'electorat del BLOC que deixe d'ofrenar tantes glòries gratuïtes a la meseta i refunde el centre valencianista. Mentre no faça això no és més que una altra de les seues , ben parides, però igualment buides, accions propagandístiques.

Han començant la campanya parlant d'Esperança,,, no se si es referixen a l'Aguirre, d'una aigua que ja no saben com portaran, i d'un AVE que es suposa que hauria d'haver arribat abans que servidor perdera la seua virginitat. Que ja fa temps d'això.

Els socialistes arrancaven la campanya a esquenes de les Torres dels Serrans, on diumenge serà la Crida fallera, amb la Vice al front i amb una gestora de velles (que no belles) glòries al front. La precampanya ha estat marcada pels desencontres entre les direccions de Ferraz i Blanqueries. Pero no s'enganyeu, el motiu de la manca d'enteniment no és lingüístic tot i que com diu Pons, la Vice no parla valencià, ni molt menys els de Lerma s'han tornat reivindicatius front Madrid. Simplement no s'entenen per que als d'ací no hi ha qui els entenga. I tot i que puga parèixer-ho.. no m'alegre.

Maria Teresa comença la campanya tractant de demostrar la seua ressuccitada valenciania. La candidata ja no sap que fer per demostrar que no és tan cunera com pareix. Ara que estan tant per la faena de defensar l'alegria, i sabent com està tant llligada a -com diria Zaplana- la nostra idiosincràcia des d'ací proposem que la filmen beguent mistela, tirant traques per les cantonades i cuinant paelles populars a qualsevol hora de la matinada. Eixa és l'opció fàcil doncs la via més útil però pel que sembla improbable passa per dir què fara ella específicament per esta terra o què ha fet els darrers 4 anys.

EUIR, que en valencià seria "Efugir" (...no cal que rigueu la poca gràcia) també comptava amb minutatge a Canal 9. Amb un acte a Russafa presenten a l'entranyable exregidor Moltalban per esta, la meua circumscripció electoral. L'històric dirigent sindicalista s'adreçava amb el mític "compañeros y compañeras" per defensar els valors de "la autentica izquierda" contra "las políticas del neoliberalismo" dels altres. Resultava irònic i quasi esperpéntic vore-lo penjar, abans que cap altre, el cartell de Llamazares, quan si fora per uns i altres seria un altre careto el que s'adheriria... o un altra part del cos el que es penjaria. El que se m'escapa és saber si s'atreviran a defensar la gestió feta amb els seus vots durant esta legislatura, doncs la que va ostentar el càrrec de diputada, la més curranta del Congrés, no els acompanya.

Eixa mateixa persona és la que ha tancat un modest acte al Carme, el de la coalició BLOC-INICIAIVA-VERDS. No cal que la cerqueu al Notícies 9. Isaura, com tampoc no Maria Josep, Alfred o Rafa, apareixeran ben poc per les nostres pantalles. Elles i ells hauran de xafar potser els mateixos metres de carrer però de manera molt més discreta i humil. Així ha estat el nostre inici de campanya. Senzill, amb olives i cacaus, amb un projector audiovisual d'escassa potència i en familia, això si de la que es vol i no s'ajunta només per compromís tot i que eixe compromís siga tant ben intencionat com el de portar el canvi polític al nostre país. No tindrem mitjans darrere, ni grans pressupostos. Tindrem però l'originalitat, la frescura i la proximitat. També les idees i les iniciatives valentes. I sobretot la coherència de defensar els interessos valencians, els d'una esquerra sense dogmes ni caspa i d'un ecologisme sincer i no únicament de moda.

Hi ha també moltes altres forces en campanya. Hi ha gats i gossos republicans que volen obrir un camí que no sabem si és o no "de no retorn" a la que vol ser la casa comuna del valencianisme polític, hi ha qui també diu que "Units som més" tot i que no sabem amb qui s'unix ni quants són, i qui diu tindre una evolució imparable tot i que no sabem a quina velocitat evolucionen. A tots ells també el meu respecte i cordialitat tot i l'agror de post que m'està quedant.

Però què voleu, xiccs i xiques? Estem en campanya i si estem condemnats a la tensió que fa alguns dies ens desitjava el XP en funcions.. com a mínim que siga una tensió punyetera i socarrona.

I per últim un anunci de tranquilitat per a les mares i pares. Si us trobeu a algun polític que tracta de besar les vostres criaturetes en qualsevol mercat. No patiu, els darrers estudis demostren que hi ha més risc de contagiar-se qualsevol cosa per estretar les mans que per fer-se un bes. Així que beseu-se, beseu-se que estem en campanya i en qualsevol cas recordeu que no hi ha pitjor malatia electoral que el virus del bipartidisme. Vacuneu-vos!

Tweet