diumenge, 4 de maig del 2008

Adéu Tagarinet!

Veig que malgrat que ens has deixat encara estàs connectat a la xarxa via Messenger. Supose que la teua familia així ho vol. Serà un llibre de pésame virtual, emprant eixes noves tecnologies que malgrat la teua edat tan bé et coneixies.Mira que has sigut un tio peqüliar, Vicent!
Fa algun temps que no parlem llargament com quan fèiem fa ja alguns anys, en aquelles nits a l'hotel on treballaves mentres comptaves els dies que et separaven de la teua jubilació. Tenies ganes de gaudir de la teua familia, del teu país i de la pilota, que com diu algú pels fòrums, eren les teues obsessions. Crec, pel que hem parlat, que finalment ho pugueres fer.
Fa alguna setmana en assabentar-me de la teua malaltia tractí de parlar amb tu pel messenger. Com de costum no estaves però la teua resposta arribà hores més tard al meu correu. Em quedí fred i no vaig saber com animar-te tot i que vaig comprovar que d'ànim no anaves mancat. Més fred em quedí encara quan el passat 26 d'abril, a Alacant, la nostra benvolguda Sónia em confirmava la gravetat de la teua situació.
El primer que m'ha vingut al cap a l'assabentar-me de la teua mort pel missatge de Víctor ha estat el de la carpeta. Aquella que durant anys portares a centenars de reunions de l'UPV i que un dia em regalares, sinó m'enganye la primera vegada que ens saludarem en persona. Estic convençut que ho recordes. Vingueres al darrer Diumenge d'Octubre des de la Marina aprofitant, crec recordar, que hi havia una partida de pilota no se si del Circuit Bancaixa. No fou difícil reconéixer-te puix portaves la gorreta amb el Tagarinet brodat, el teu nom de guerra al fòrum de Valencianisme.com pel que tant et prodigaves no exempt de pol·lèmiques que ara tothom recorda dolçament. Tenies un sobre amb una emotiva dedicatòria i dins d'ell la carpeta. Me la donares i marxares de nou, sense dinar, cap a la teua comarca d'adopció.
No ens enganyem, la carpeta era estèticament lletja, però el simbolisme amb què em feres el regal em va deixar emocionat i la veritat, mai no se com reaccionar en estes situacions. Era, explicaves, un relleu generacional d'un iaio a un xaval encara quasi adolescent, que compartien l'esperit de lluita per un país tan comple com el nostre. Malgrat la declaració d'intencions mai no et jubilaries del valencianisme fins al final dels teus dies en el que demostrares que al remat el teu sobiranisme valencià era el pilar més sólid sobre el que bastir altres components més flexibles, incloses les banderetes sobre les que altra gent tant temps malgasta.
Saps? Encara no he anat a vore una partida de pilota al trinquet. Quedàrem que aniriem però mai no concretàrem. Veges tu! Que poc ens haguera costat. Però el dia que ho faça inevitablement em vindrà al cap el teu nom.
Ara marxes i deixes silenci. Un silenci que no ho és tant pel soroll del teu record. Probablement el teu nom mai apareixerà als llibres del nacionalisme valencià, com els de tantes altres persones nònimes que li dediquen la seua vida. A Valencianisme.com però et trobarem molt a faltar, molt especialment quan arribe l'hora de la subhasta de llibres amb la qual finançàvem el portal. Ara, amb el valor afegit que els dóna la teua història, segur que s'han revaloritzat més Vicent. ;)
Per la meua part només em queda donar-te les gràcies i tot i que potser és tard , demanar-te disculpes per no haver fet més per evitar la desconnexió dels darrers temps. Amb la teua comprensió i bon humor segur que m'ho disculpes.
Estic trist, però content, molt content, d'haver-te conegut.
Descansa!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere, encara que no ens coneixem en persona, vaig tindre l'ocasió de parlar moltes vegades amb el pare de tu directament, perquè fa temps que et segueix pel teu blog i com que V100 et coneixia doncs això, has estat tema de les nostres converses.
Però sobretot el que vull fer s'agrair les teues emotives paraules, a tu i tots els que esteu enviant tants missatges. I com que el nostre agraïment no pot durar tres paraules, he deixat un post al meu blog, perquè tothom puga sentir-se agraït. Moltes gràcies, Jaume
http://alberca-polop-pv.blogspot.com/

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com