diumenge, 29 de juny de 2008

Orgull de la diversitat

Ahir milers de persones eixiren al carrer a defensar la visibilitat lésbica i els drets del col·lectiu LGBT. Coneixeu alguna lesbiana? Amb sort sí, I sabeu dir el nom d'alguna lesbiana popular? Segur que gràcies a Aqui Hay Tomate podeu dir el nom d'alguna focklòrica,,, i potser també, gràcies o per culpa de l'"outing" el d'alguna política conservadora. Però... i el d'alguna lesbiana reconeguda? En eixe terreny ja resulta més difícil. La manca de referents públics de lesbianes dificulta la desarmarització. I ja sabeu que allò que no es veu difñicilment podrà ser respectat.
Clar que parlant de visibilitat este no és l'únic problema que té la comunitat LGBT. La celebració del dia de l'orgull genera certa pol·lèmica entre els qui crítiquen que siga quasi quasi una cavalcada i els qui veuen en la llibertat d'expressió i la diversitat la justificació de certes parafernàlies.
Al remat em pense que els mitjans de comunicació són responsables en certa mesura de la imatge que es projecta d'esta diada de reivindicació. Allà estàvem tots els col·lectius LGBT del País Valencià i nombroses associacions adherides com el BLOC JOVE, sindicats com CCOO o entitats com Amnistia Internacional . Cadascuna d'elles amb les seues banderes, pancartes i càntics a favor de la causa. Però n'hi ha prou amb fer una ullada a les galeries fotogràfiques de qualsevol diari per comprovar com d'invisibles són estes coses.
La premsa sembla més interessada en retractar l'extravagància de les carroses dels llocs d'ambient i dels qui , legítimament, aprofiten la manifestació per celebrar el seu particular carnestoltes de roba lleugera, que en trencar els tópics sobre l'homosexualitat i la pròpia celebració de l'orgull.,
Jo per la meua part ahir vaig vore una vegada més una jornada de reivindicació, de celebració i de diversitat en la que milers de persones , amb independència de la seua orientació sexual celebraren els avanços legals dels darrers anys i reclamaren els de la igualtat real. Crec que la gent del BLOC JOVE que participava per primera vegada en la seua vida van poder vore alguna cosa similar i trencar així els tópics que any rere any són projectats. Així cada dia més gent se n'adona que el que en el seu dia fou l'ogull LGBT acaba esdevenint un orgull ciutada, un orgull de la diversitat.

3 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

Hi ha dues qüestions sobre les que per principi em negue a parlar. Les meues creences i la meua orientació sexual. Ningú no n'ha de fotre res.
Però eixe dia forma part del meu calendari personal. És al meua festa, és el meu orgull de ser el que em done la gana ser.
M'agrada que digues que és la festa de la diversitat, perquè jo que en forme part d'eixa diversitat, em sento en un dia de reivindicació i festa.
amb independència de a qui estime.

Nomdedéu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert Miret ha dit...

totalment d'acord amb Enric. Ès un orgull ser part en la diversitat.
Disortadament som molts els col·lectius que hem de lluitar contra molts obstacles per treure el cap i dir que som diferents i a la vegada som iguals. Damunt vore com els mitjans no es fan ressó si no ès per treure carnada.
als mitjans no ixen notícies per concienciar a la societat de que qualsevol persona inddependement de la seua orientació sexual, raça, sexe i discapacitat, tè el mateix dret i capacitat.
certament trobe repugnant que alguns aprofiten este dia per eixir al carrer amb la finalitat de donar-li a la gent la raó quan afirmen els típics tópics que no beneficien en res ni a la societat en general ni a ells en particular.
visca la diversitat!