dimecres, 4 de juny de 2008

País orfe

(versió integra de l'article publicat a Levante-EMV el 6/6/2008)
Vaig conèixer personalment a Josep Vicent Marqués en el meu primer any de carrera. Va ser dins d'un dels cursets de La Nau dels Estudiants, sota el títol "Repensem els Salvem" que inclogué una eixida a a l'Albufera i al Saler. Allà, dins d'una barqueta Marqués acompanyat pel seu fill , Jaume, ens comentava com s'havia salvat el Saler gràcies a la pressió ciutadana i amb el suport del diari Las Provincias on ell escrivia. Eren altres temps per al sociòleg però sobretot per a una Maria Consuelo Reyna que donava ampla cobertura a tot aquell grup de polítics i activistes nacionalistes que després combatria.

Recorde que vaig sentir certa sorpresa i emoció al trobar-lo allí. Com quan vaig conèixer al meu admirat i ara amic Natxo Bellido. Tots dos eren per a mi, tot i que amb nombroses diferències, referents del valencianisme de conciliació, i de la necessària concòrdia a la societat valenciana. De fet Marqués participà en més d'una ocasió en les sempre interessants i mediàtiques xarrades organitzades per la Joventut Valencianista, de la qual era membre destacat Natxo.

Havia llegit alguns dels seus articles a la premsa, també el recorde al programa de la Mari Pau Huguet parlant sobre el País valencià junt a la cantant Salomé i fins i tot com tertulià de Maria Teresa Campos. Tenia alguna referència de Germania Socialista gràcies a Document 88, sobretot pel que fa al seu complex posicionament nacional. Però no fou fins que vaig fer-me amb un exemplar de la reedició de "País Perplex" que no vaig fer-me una idea de la magnitud de la seua importància per al valencianisme. Aquell llibre, a banda de ser cruament divertit sobretot en la seua primera part, introduïa els conceptes de la fosca i mala consciència que com reconeix el també sociòleg Rafa Castelló a un epíleg imprescindible van ajudar a plantejar millor la qüestió nacional en termes racionals.

País Perplex és sense dubte un avís seriós i erudit per al valencianisme, especialment al d'arrel fusteriana del qual participava el propi Marqués. I una invitació des de la teoria al diàleg pràctic entre el valencianisme. Ho era i és a més a més, des d'una perspectiva inequívocament d'esquerres amb el valor afegit que té una aportació crítica des d'este espai sovint massa complaent amb la trajectòria del nacionalisme valencià.

Recorde que, l'octubre de 2001, i precisament a instàncies de Bellido, havia de presentar un acte al Club Diario Levante en el qual havia de participar Marqués, Finalment per problemes d'agenda no acudí al que havia de ser el meu primer acte públic en política i en el seu lloc participà l'historiador Manuel Martí. El sociòleg, això sí , disculpa l'absència a un article signat per al Levante-EMV en el qual em canvià el cognom pel de Fonsé, inaugurant així una serie de deformacions periodístiques del meu cognom.

Vaig tindre l'oportunitat de fer-li eixe retret mentre mullava fartons en orxata en un dels actes organitzats pel BLOC JOVE valentí en el que va participar. Poc després el vaig tindre com professor a la Universitat de València. La seua missió era despullar-nos l'estructura social de l'estat però jo, malgrat el bon resultat, l'aprofití més per conèixer la seua particular visió del valencianisme des d'aquell desordenat despatx que ocupava a Tarongers. No estava tampoc en la seua millor època i part de l'alumnat ho recordava contínuament en les converses de cafeteria. Finalment Marqués deixà de donar classe apartat per malaltía.

Fa poques setmanes em recordí d'ell quan li prestava País Perplex a la meua companya de pis. tot anunciant-li que tenia entre els mans un llibre imprescindible d'un sociòleg valencianista, d'esquerres, ecologista i feminista, entre molts altres "-ismes", exemplar.

Hui dissortadament ens ha deixat i alguna gent ens sentim una miqueta orfes. Dissortadament dic mentre em ve al cap la definició que d'este terme inclogué en el seu irònic diccionari valencià amb el que obri el seu País Perplex. Un país perplex i dissortadament orfe.

3 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Per a mi el País Perplex també és una de les primeres lectures serioses sobre el País Valencià que vaig fer. Ara, després de llegir el teu post, n'he anat a buscar l'exemplar ple de notes i subratllat amb lletra meva de fa deu o dotze anys.

El País Perplex d'en Marqués s'ha convertit en un País Complez que acumula canvis frenètics. Des de Catalunya, però, continuem on sempre. Continuem sense entendre massa res del País Valencià.

Uf! Tenim una feinada de por!

Fins aviat,
Marc Arza

rosella ha dit...

molt bon post, i jo també coindisc amb tu sobre el País Perplex, jo vaig llegir la primera edició quan la vaig trobar a una prestageria de casa feta pols!

Anònim ha dit...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!