dimecres, 10 de setembre de 2008

La fí del món

Sí esteu llegint este article la cosa haurà perdut la seua gràcia puix l'alarma catastrofista de dos científics sobre l'experiment del Cern haurà estat només una notícia curiosa entre les pàgines dels diaris. Si per contra, l'encerten i un forat negre ens engolix haurà estat una putada per molt diverses raons.

Allò cert és que tot i que sóc més que escéptic amb este típus de profecies de ciència-ficció no puc riure'm amb la mateixa intensitat amb la que acollia fa alguns anys l'anunci d'un conegut i internacional dissenyador de moda en relació amb un eclipse solar i, si no recorde malament, la Mir. I no puc per que, estiguen xiflats o no els denunciants, l'experiment posa de relleu l'arrogància de l'èsser humà revestida d'afany per conèixer i els perills que comporta. Al remat tinc la convicció que si no és per una nória soterrada fent girar a tota llet particules serà per una altra malifeta, però la culpa del apocalipsis la tindrem els èssers humans. Una convicció que segur que molts compatriotes matissarien geogràficament... seran els catalans.

He llegit poques referències sobre el fenòmen a la blogosfera valencianista. Possiblement la ciència no ens interessa més que per a parlar de la unitat de la llengua i l'antiguitat dels teixits de les senyeres més diverses. Però la quantitat no està renyida amb la qualitat i l'article Bon profit, forat negre! és una significativa excepció.
La veritat és que de saber amb certesa que el món s'acaba en dimecres (ja podia fer-ho en diumenge a la nit) hauría dedicat el meu darrer temps a altres coses diferents a les d'anar arreglant (o intentant-ho) un país com este tan complex. De fet molt probablement, i ho reconec sense pudor, m'hauria dedicat a seguir aquella proclama dels 80 amb la qual l'article que us recomanava clou.
No obstant si finalment demà no s'acabà no res propose que ens férem un pensament sobre "Anàlisi de la trajectoria, situació i perspectives de futur del valencianisme", que malgrat que sone a assignatura de les 12 crédits pot ser tan divertit com necessari per als nostres interessos.
I si m'ho permeteu faig la meua particular profecía. Si no ens mirem segons quines coses des del valencianisme no caldrà que cap grup de científics arrogants es gasten la pasta gansa en tractar d'acostar-nos cap a l'autodestrucció. Un forat negre que es diu "realitat social valenciana" ens engolirà com a moviment. I el que és pitjor sense finançament suficient per a pagar el Sacedol per tan indigest convit.
Salut i supervivència!

1 comentari:

Nomdedéu ha dit...

vaig tinre l'ocasió de parlar dues vegades amb eixe "modisto" del que parles quan vivia a París. (vull dir quan vivia a Paris jo, que ell encara hi viu crec). Està ben tronat i sembla que la profecia li va costar molt de crèdit, fins i tot en un món tan singular com el de les modes.
Hi ha una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció. Quan apareix un "fulano" d'estos i conven no se quanta gent que la fi del món serà, pose per cas, el tercer dimecresde juny del proxim any de traspas, i després no passa, que fan els seguidors? Continuen tancats a una Alqueria Blanca dient, no patiu, mestre, ja s'acabarà el món un altre dia, nosaltres estem amb vosté?
Perquè clar els qe es suiciden està més clar, mai no saben si el tronat de torn tenia raó o no.
Pel que fa al forat negre del valencianisme, a eixa autodestrucció, et dire (i segur que ho saps) Eppur si muove.
Paraul de Micalet.
PS.
Que hi ha de la trobada 2.0? Vull rentar-li la cara al meu bloc i estic esperant ue em doneu idees...