dimarts, 21 d’abril de 2009

Més província és menys país

Durant els anys daurats del linzondisme - eixa llunyana època en la que UV superava els 200.000 vots - era habitual escoltar una gracieta prou gràfica que tot evocant el logotip de la formació regionalista deia quelcom així com "Alacant, Vicente i Castelló".

El nom de les tres "províncies germanes" figurava al logo - si no m'enganye - en tres tonalitats de blau diferent. I no era cap fet aïllat sinó una tònica habitual en el "blaverisme" per que així està plenament assumit pel valencianisme temperamental, la base de la que amb tanta habilitat xupla ael PP i en el seu moment UV.



Tres provincies, una regió. Des de pasdobles com "Horchatera valenciana", fins a l'Estatut d'Autonomia tot un ampli palmito de referencies ens evoquen la germanor de tres subjectes previs . La qüestió de noms, reforça esta visió puix si ja resulta difícil per a una ciutat i un país compartir nom... què no serà fer-ho també amb terç del territori?

El valencianisme d'arrel fusteriana mai no ha assumit oficialment les províncies. Així i tot oficiosament ha reconegut la seua existència i fins i tot en alguna ocasió l'ha practicat. El propi Fuster es refugia en ell per a rebutjar el nom històric de València per al país. "Què diran els d'Alacant o els de Castelló?" venia a dir l'il·lustrat suecà sense aparentment importar-li massa el que pensaren a Elx i Borriana..

L'aposta tradicional del valencianisme han estat les comarques. Una divisió administrativa menor i amb una arbitrarietat més fàcilment argumentada per fonaments històrics, lingüístics, culturals i socioeconòmics que l'esquarterament gratuït del segle XIX. La socialització del fet comarcal compta amb algun cas clarament reeixit entre la població però malgrat això esta és una altra de les divergències teòriques del valencianisme amb lla visió oficial del país. Però - oh, ment perverses!- no seré jo qui advoque per la provincialització ...

A diferència d'Euskadi, on per raons històriques el fet provincial ha jugat un paper clau en la construcció d'una identitat comuna, a casa nostra, més província és igual a menys país. I si per a la valencianitat ja és un perill la conflictivitat per l'eterna disputa entre els qui l'afirmen ....què em digueu del risc de ser enfrontada a dues identitats més? O el que esdevé el mateix.. reduir-se a una visió que només s'allarga des de La Safor fins al Camp de Morvedre?

Així doncs sí des del valencianisme haguérem de fer un ranking de perills i amenaces per als nostres interessos (de construcció nacional) , la provincialització hauría d'estar al number one i subratllada en fosforescent. Caldrà previndre-la i combatre-la per avançar en el sentit desitjat. O algú troba viable reinventar-la i tot aprofundint en el concepte de germanor emprar-la en benefici dels nostres interessos?

El tema és complex i donaria per omplir centenars de posts. I entenc que puga parèixer poc oportú quan la nostra màxima ha de ser atendre als problemes qüotidians. Però m'alegre de coincidir, tant en el temps com en el pensament, amb Vicent Baydal quan al seu article Sobre les Diputacions i el valencianisme , de lectura imprescindible, reclama un pensament al respecte.

És vital que s'analitze la qüestió i s'aposte amb major força de l'habitual per un model de territorialització possible, pràctic i que encaixe amb les nostres aspiracions de cohesió de Vinarós a Oriola. I si el trobem -ja siga en forma de comarques, vegueries o governacions- caldrà defensar-ho amb arguments més prompte relacionats amb l'optimització dels recursos i la proximitat , que amb arguments identitaris que només importen - i pel que pareix tampoc no massa- en el nostre encara reduït món.

Per la meua part poc més puc fer que defensar esta proposta, la d'obrir el meló, al Consell Nacional del BLOC com en el seu dia ja vaig fer- tot siga dit- davant l'executiva nacional. Per què efectivament com a moviment ens cal un full de ruta i accions pensades a llarg termini que ni les crisis econòmiques ni l'aconsellable màxima d'"arreglar voreres" ens han de fer oblidar.

3 comentaris:

Oscar ha dit...

No em defraudes mai, Pere. Sempre amb el cap tan ben amoblat per al valencianisme.

Només una cosa, les vegueries no tenen cap implantació històrica al nostre país. Ja sé, ja sé, l'anècdota...

Crec que el que li ha faltat sempre al Bloc és eixe full de ruta que deixe arrere la típica política de pedaços i bandades (sacsades, diria jo) "ideològico-nacionals" que sembla practicar des de fora estant. La darrera del Bloc Jove és colpidorament descoratjadora, la veritat.

Carregueu-vos amb tacte les províncies, tracteu de buidar de contingut les identitats provincials, demaneu la quarta província, defenseu la regionalització del territori en governacions, practiqueu la comarcalització,...

Pere Fuset ha dit...

Molt content de retrobar-te i encara més de no defraudar a algú com tu.
S'intentarà però com veus pel motiu que siga el tema no pareix llevar la son a ningú.

Oscar ha dit...

Ja veig, ja. Una llàstima.

Salut!