dissabte, 25 de juliol de 2009

Sobre el futur del BLOC a la Ciutat de València

La premsa ha començat a parlar dels possibles futurs electorals del BLOC a la Ciutat de València, peça clau dins del conjunt de les grans ciutats i àrea de predomini lingüístic (no històric però sí actual) castellanoparlant que suposa l'assignatura pendent més clamorosa per al valencianisme polític.

En concret la rumorologia publicada apuntava a un eventual desig d'acord amb els socis parlamentaris d'Iniciativa i Verds que podria encapçalar l'exdirigent d'EUPV i exdiputat Joan Ribó . Unes pàgines que ja han despertat comentaris ben diversos entre la base social del BLOC i que tenen el seu tímid reflex en la blogosfera valencianista.

Com a militant del col·lectiu i vicesecretari comarcal i de comunicació, tot emprant un llenguatge propi de la premsa del cor, "ni confirmo, ni desmiento" i molt menys valoraré esta hipòtesi periodística. Almenys no abans de poder-ho fer als òrgans on correspon que encara han d'afrontar un debat seré i profund sobre qualsevol plantejament en termes d'estratègia electoral.

No obstant, aprofitant el morbo generat, no està de més fer unes reflexions, al meu entendre, prèvies a qualsevol plantejament orientat a la cerca de coalicions que m'agradaria compartir amb vosaltres. Si les trobeu òbvies m'omplirà de goig.



  • El col·lectiu del BLOC de la Ciutat de València és un col·lectiu tan autònom i tan lligat al conjunt de l'organització com qualsevol altre del país. Amb la seua pròpia dinàmica, els seus debats i els seus propis organs de decisió.

  • Ara bé... és especialment important que el col·lectiu de València camine per una senda de coherència amb els plantejaments nacionals. Esta afirmació dissortadament potser no siga tan òbvia en un partit sovint polièdric pel que fa als missatges. El cas del 2007 , amb la integració d'un candidat del BLOC com independent a les llistes municipals d'Alborch és un bon exponent de que, per les raons que siguen, no sempre ha estat així on més necessari és.

  • Esta coherència, que s'ha de traduir en una especial lleialtat per part del col·lectiu a les decisions de l'àmbit nacional, ha de tindre també una especial correspondència pel que fa a la inversa. El BLOC , l'organització nacional, ha de prestar especial atenció a les necessitats del col·lectiu i la ciutat. i no parle només de recursos, parle també de necessitats estratègiques. La Ciutat de València és el cap-i-casal del país (amb tot el que comporta), el major focus de població, i el major focus d'influència econòmica, social, cultural política e identitària del país. Ací viuen prop de 800.000 persones, però treballen i estudien milers de persones més. I a València per tant es socialitza amb el valencianisme una quantitat de gent infinitament superior a la de qualsevol altra zona del país.

  • Amb tot l'estratègia de la ciutat de València pot anar en connexió primerament amb la de la seu àrea metropolitana - que tot i ser ben diversa compartix determinats factors i on n'hi ha experiències reeixides - i amb la de les grans ciutats, especialment Alacant i Elx.
  • L'amplitud del cos electoral i la realitat de la nostra base social necessiten d'implementar un alt valor afegit a la coneguda com "política de baix cap a dalt" i d'identificació d'electors potencials que no pot ser la única baça amb que es jugue la partida. Necessitem invertir en acostar la nostra oferta política a una gran massa que. o bé desconeix de la nostra existència o bé manté una visió difusa i ambigua sobre les nostres pretensions, ideari i praxis.
  • Cal mesurar els tempus. Tan nefast és precipitar-se sense haver fet les reflexions oportunes com demorar-se i arribar tard i mal a fer les coses.
  • Qualsevol pensament en relació a la Ciutat de València ha d'anar encaixat en una estratègia a mitjà i llarg termini, tan realista com ambiciosa, que contemple els riscos i les oportunitats de cadascuna de les decisions. Qui tinga pressa s'ha equivocat de partit i més encara d'ideologia!
  • Des d'esta perspectiva, a l'hora de plantejar qualsevol possible acord electoral, ens hem de preguntar quin és l'objectiu i en quin punt qualsevol d'estes possibilitats afavorix, arrisca, optimitza o perjudica els objectius generals de major recorregut. Hem de cercar el que més convinga al país en cada moment, cert. Però cal fer-ho almenys amb la sensació que és també allò més convenient per a un mitjà termini. Cada acció ha de nàixer d'una reflexió i ha de morir amb una altra.
  • I sobretot... el debat sobre les possibles coalicions electorals ha d'estar condicionat primerament al treball intern i cap a la societat... i no al inrevés. Les coalicions no han de ser el condicionant amb el qual s'articule la vida del col·lectiu. Parlant en plata. El BLOC, el valencianisme polític, ha de bastir el seu projecte de màxims per a València i cercar després aquells elements que el puguen millorar i completar. No pot per contra quedar-se de braços creuats sense fer res jugant-s'ho tot a la carta d'una bona llista electoral o d'una atractiva coalició. Un no-treball dona uns no-fruits.
Com veieu cap d'estes premises pretén ser una lliçó ideològica tot entenent les possibles visions que sobre un mateix fenomen, com és la construcció de l'Espai Valencià de Progrés, s'hi donen cabuda al BLOC.


D'ideologia i de visió, obviament en tinc una, tan flexible o rígida com puga ser, ( i tan amplament exposada com caricaturitzada) però ja fa algun temps que vaig optar per posar l'accent en les qüestions organitzatives o metodològiques que, al meu entendre, han estat tradicionalment punts a reforçar per l'organització.

Del compliment d'estes premisses es poden derivar diversos escenaris electorals que caldrà analitzar coralment, generosament i amb responsabilitat , però sense afrontar-les qualsevol especulació electoral és insuficient i una excusa per retardar l'hora de fer els deures.

Confie que arribada la tardor tant des de l'Executiva Nacional com del col·lectiu de València siguem capaços d'afrontar el nou curs amb garanties. Pel que puc dir, us confirme que ganes n'hi ha... i m'atrevisc a dir que capacitat, també.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere, en el congrés, a banda de collonades cromàtiques, tot el que es va fer fou pegar la cabotada a la direcció.
Aquesta direcció havia apostat per la presència a les Corts a qualsevol preu (i ahí estan les negociacions amb Eu per demostar-lo), ho han aconseguit i ara treballa per poder continuar.
L'actual direcció no té cap altra política que romandre a les Corts (i anem a pensar que ho fa de bona fe) tot i pensant que és la millor manera de fer visible el BLOC o, si més no, el valencianisme polític.
Tot açò torna a obviar la realitat del partit i de tot el moviment nacionalista i la seua capacitat.
Arribats en aquest punt i a grans trets, no hi ha més que dues posssibilitats: canviar la direcció o pactar amb ella que s'accepta la seua estratègia si a l'ensems es treballa fermament al si del partit i del moviment nacionalista valencià.
.-Campanyes d'afiliació.
.-Campanyes de presència.
.-Treball intern.
.-Informació als col·lectius.
.-Informació sobre el treball dels demés col·lectius i, sobre tot, dels batles i regidors.
.-Potenciar la imatge dels nostres regidors i, sobre tot, dels nostres batles.
.-Demanar opinió a les bases.
.-Sanejar les finances.
.-Percentatge de tots els càrrecs públics i de tots els col·lectius a la caixa central.
.-Implicar tots els col·lectius en la política general.
.-Ressò a tot arreu del partit de les iniciatives de la direcció.
-Qui té un càrrec ha d'acomplir uns objectius: si no té capacitat o ganes, que plegue.
.-Enfortir el deparmtanet del Scretari d'Organització i no precissament per fer pactes d'amagatotis.
.-Marcar unes direccions i unes polítiques i engrescar amb elles tot els partit, tot el moviment nacionalista i tota la societat on tenima accés, siga molta o poca.
Bo, no vull fer més llarga la llista, al remat com tu dius, són onvietats.

Clementina Viadel

P.S. Me n'havia oblidat: utilitzar la xarxa, el que vol dir primer de tot actualitzar les webs. I també: CONTRACTAR UN PROFESSIONAL DE LA COMUNICACIÓ, no un afeccionat, no un amiguet: UN PROFESSIONAL.

Anònim ha dit...

També caldrà tindre en consideració l'altra pota del partit: els militants de comarques que no veuen amb bons ulls 'tant de cromatisme'. Els que han estat la base del partit, que també accepten a contracor el que diu la direcció per 'guanyar' el Cap i casal.
la pregunta és: a veure si per guanyar valència perdem el País? i serem un partit sense base electoral.

Rosella ha dit...

oks, d'acord amb les teues premises i també amb les de Clementina!

la pregunta és... i jo què he de fer?

Rosella

Nomdedéu ha dit...

només contestaré a la part de l'autonomia dels col·lectius.
Per raons obvies comprendràs que la defesse aferrissadament.
El que passa és que també defense el treball col·lectiu, perquè efectivament sense capital no hi ha país. I dic col·lectiu, perquè porte massa anys en esta història com per no recordar no menys de 6 vegades (la darrera fa dos anys aprovada a proposta meua a un Consell Nacional), per tal de reunir les grans ciutats i intentar compartir experiències. Mai no s'ha fet.
Un col·lectiu com el de Sagunt, va fer una proposta "in-orgànica", i vam acudir uns quants ajuntaments grans. València és va disculpar el mateix dia.
Quan el que passa a la ciutat de València condiciona el que passa a tot el país, hem de parlar tots. Obviament que la decissió final ha de ser el col·lectiu mentre tingam els estatuts que tenim. I jo, insistisc defense eixa autonomia.
Ara bé, fins a quin punt l'autonomia pot trencar la línia del partit.
El que va fer València a les darreres municipals, per mi, és inacceptable. Inacceptable.
I un darrer apunt, les solucions d'urgència, com d'alguna forma apuntes, no sempre són solucions.
Que Ribó, retirat de la vida pública, puga acceptar ser candidat a regidor de València (amb greus dificultats per eixir, com és desgraciadament obvi), no sembla creible, si darrera no hi ha lletra menuda. I si la lletra menuda afecta al país, aleshores, l'autonomia municipal ja no és tan obvia.

Sergi ha dit...

Hola Pere, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Ara faig l'inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

Pere Fuset ha dit...

Perdoneu el retard, després de les vacances em feia una miqueta de peresa endinsar-me en el debat.
De moment com dic em mantindré al marge del debat públic sobre la candidatura per que crec que no hauria de ser la idea sobre la qual es bastira tot el treball.

Clementina, sobre les reivindicacions que fas no puc més que dir que bona part d'elles estan incloses en la ponència organitzativa i que per tant no cal més que aplicar-la. Tant de bo siga així! Efectivament cal gent amb ganes de dur-ho avant.

Sobre la militància de comarques, efectiviwonder, però no crec que el partit haja pecat mai de donar l'esquena a les diferents realitats comarcals i sí a les grans ciutats. Em fa gràcia però que isca a relluir la qüestió estratègica quan jo només parlava d'organitzativa.. d'alguna manera implícita s'esta reconeixent que en este àmbit també cal adaptar-se?

Enric, absolutament d'acord pel que fa a la qúestió dels col·lectius. d'una banda certament reivindique l'autonomia del meu col·lectiu (necessitem pensar en clau de ciutat com la resta pensen , sobretot, en clau local)però efectivament reconec les especifitats del col·lectiu. Dit d'alguna manera, València (i també la resta de grans ciutats) haurien de ser una qüestió de partit, una qüestió d'estat.
El que es va fer la passada legislatura a València fou una gran errada, però sobretot una falsa eixida d'un atzucaca en el que anys abans ens haviem clavat. per això ho reitere, tot allò que fem ha de contemplar l'escenari del mitjà termini... si no.. pa què?

Sergi, t'escric en breu. Gràcies per contactar.

Anònim ha dit...

...