dissabte, 28 de novembre de 2009

Carta d'amor

Ha passat si fa no fa un any des d'aquell moment, dur i difícil per a mi,  en que decidírem canviar la nostra relació. No fou ben bé una ruptura però és obvi que suposà un gran canvi . Tots dos sabíem que seria per a millor i que ens costaria un temps tornar-nos a mirar als ulls amb la mateixa dolça mirada amb què ho férem quan ens vam conèixer. Ara podem fer-ho.
Aquell primer dia, el de la nostra primera cita, fou una nit especial. La trobada va ser casual i fruit d'una "caneta a l'aire" de la que saps que és una altra de les meues passions. Aquella nit del 12 de març de 2000 vaig eixir amb Gonçal a vore plantar falles per València. N'hi havia però també nit electoral i vam decidir acostar-nos on estaves per tal de conèixer-te un poc millor. I encara que de primeres vaig fer-me el  suec vas seduir d'una manera que la meua vida mai no tornà a ser igual.


Anàrem a poc a poc coneixent-nos i agradant-nos, tu a mi , jo a tu. Però a dir veritat  no tardares massa en demanar-me compromís. Jo ben gustós i llançat com era per aquelles dates el vaig acceptar com s'accepten les il·lusions per boiroses que siguen.  Em presentares la resta de les teues amistats que amb el temps en bona part ho van ser meues  i juntes i junts compartirem milers d'experiències que són impossibles de recopilar però que en dies com hui s'entrecreuen al meu cap.

Parlem clar. La nostra relació ha estat una relació oberta. Progressistes i moderns com ens creiem amb tot  no ha estat exempta de zels. No de bades gràcies a tu he conegut altres amors, fins al moment els amors de la meua vida. Amors que m'han compartit amb tu amb la major comprensió que la raó permet i que la passió accepta.

Disculpa'm el to. Saps que sempre he estat un coent, i que fins i tot és quelcom que he dut amb orgull. Quasi amb el mateix orgull amb què he parlat de tu ací o allà. I és que mira si he corregut terres que amb tu he anat des d'Alacant fins a Brusel·les, en avió, en tren, en camió discomòbil, en cotxe o en bici.

I he aprés de tu. I és que m'has ensenyat tant! He aprés dels encerts que no són pocs, i de les errades que també en són moltes. Dels excessos i les mancances, sempre hem aprés junts. Per que la poca o molta modèstia que em caracteritza em permet confiar que tu també ho hauràs fet amb mi.

I com ens hem rigut! i com ens hem fet plorar! i com ens hem emocionat, ens hem decebut i ens hem il·lusionat! Tu a mi, jo a tu, tots dos! Com ens hem volgut!!!I com ens volem encara!

Per que tu ja ho saps, encara t'estime, i per això encara m'il·lusiones i em deceps, m'alegres i m'entristixes, file prim amb les teues companyies i em retraus els meus vicis eterns.  Per que encara ens estimem hui em convides a la teua festa, i amb centenars de somriures, tots ells teus, em dius queda't amb mi i farem país.

I jo hui, només puc donar-te les gràcies. Gràcies per tot i per tant. I et desitge no deu anys sinó deu segles de treball i d'amistat com el que fins ara ens has regalat.

Felicitats BLOC JOVE, felicitats a tots i totes!

7 comentaris:

Rosella ha dit...

Pere, em vas emocionar, llagrimeta inclosa... em quede amb l'abraçada de l'standby i les teues paraules...

El Bloc Jove no seria el que és hui en dia sense la teua contribució.

Ens veiem a la propera moguda!

Milbesets,
Rosella

Nomdedéu ha dit...

jo que mai he estat "políticament jove", només puc donar-te les gràcies de qui pentinaria canes, si en tingués, o millor dit, si tingues cabells.

Jordi Irles i Velert ha dit...

quan he començat a llegir la carta, pensava que parlaves d'una altra cosa...

sense tu el BLOC JOVE crec que no estaria com està!

no te'n vages lluny :)

Carles VLC ha dit...

Molt emocionant la carta, al més pur Fuset-style xD

Els que en bona part ens varem llançar a conéixer el destinatari de la carta i les seues amistats gràcies al teu treball, també te donem les gràcies. ;)

Toni ha dit...

Madre mía Pere, pero que pedazo de carta más bonita... conforme iba leyendola se me iban poniendo los pelos de punta, cada vez más hasta que me he puesto a llorar... es preciosa...
Quiero que sepas que cuentas conmigo para lo que necesites, y que quiero tener siempre un Perefu a mi lado, a pesar de todo... no te distancies... se te quiere Pere! Tu para mi has sido un gran confidente, ya lo sabes, un gran amigo, compi de risas y buenos momentos... espero que no se te olviden nunca y que no cambie. Gracias por cada momento a tu lado! eres muy grande!

Albert Miret Ballester ha dit...

Ès deveres, una carta que fica els péls de punta. En un moment m'han vingut infinitat de records. Vares ser tu i les poques persones que coneixia del Bloc Jove les qui em permeteren saber d'este i feren que poc desprès m'hi sumara, gràcies al teu treball i el de l'equip que encapçalaves.

miqUi ha dit...

molt bó. :O
Realment molt bo.

Enhorabona