dimecres, 24 de febrer de 2010

La Paella dels Països catalans, encara

Pretenia escriure sobre els problemes econòmics pels quals deu d’estar passant el Molt Honorable Francisco Camps - a jutjar per la declaració de bens que ens ha presentat- quan he vist pel Facebook una discussió d’eixes metaidentitàries que comença a ser tant típicament nostra com ho puga ser la paella, l’herberet o la corrupció política. I no, no he pogut deixar de comentar-la…

El debat  en sí mateix comença, com ho fa la majoria de les grans qüestions, a partir d’una xicoteta anècdota innocent i involuntària. En este cas un vídeo que un bon amic, estudiant de filologia catalana amb beca Erasmus al Regne Unit (yes, we can!), ha realitzat per tal de donar a conèixer a l’alumnat indígena la riquesa de la  nostra cultura expressada en català. Eixa llengua, una i trina com Nostre Senyor, que al sud del nord tenim per costum dir-li valencià i que fins i tot alguna gent tenim a bé emprar de tant en tant…

Continua llegint l'article a Pica'm

Comparteix este article al Facebook