dimecres, 15 de desembre de 2010

A casa juguem millor

Fa poc un vell conegut, en l’anterioritat militant del valencianisme polític i ara en les files del valencianisme transversal socialista, comentava a propòsit d’un dels meus articles que sempre deia les mateixes coses. I certament la crítica em va dibuixar un somriure no només per ser un reconeixement implícit de coherència sinó per que sempre he defensat que al valencianisme li calia practicar la paciència, la perseverància i la pedagogia. I si per això és beneficiós repetir-se … ens repetim.

Llegir més a Pica'm