dimecres, 4 d’abril de 2012

Les falles de l'apocalipsi



Publicat al Levante-EMV 19/03/2012
Tot el món sap —o potser no— que les falles es planten entorn a l´equinocci de primavera, moment en què —amb permís dels pols— nit i dia s´igualen a tot el planeta. Deixant de banda l´especificitat alacantina del solstici estival —I de marca Fogueres— es cremen també en altres dates. Així les falles saluden a Elda l´ arribada de la tardor: la primavera d´hivern.

La nostra cultura, com altres, ha trobat en el foc —consumidor ací d´una sàtira expressió plàstica— un element purificador què marca el calendari en roig flama. 


Què és si no una mena de cap d´any , genuïnament valencià, la nit de la cremà? 
Més enllà dels cicles naturals hi celebrem també d´altres excepcionals. Així s´han cremat falles pel bicentenari de la Revolució Francesa, la caiguda del semàfor d´Europa, pel Mundial del «Naranjito», les Olimpiades de «Cobi», l´Expo de «Curro» i per a l´artística Biennal de Consuelo Ciscar. 


Vist això no haguera estat de més plantar falles per rebre l´apocalipsi que —segons la civilització maia— ens pot esperar amb la rifa de Nadal. Li donaríem així un relat propi a la fi del món i potser haguérem fet caixa oferint una alternativa al pelegrinatge maia. Com a «gran evento» no hi ha color. El soroll dels masclets, sempre serà més econòmicament sostenible que el dels motors de la F1.



Pel fred no cal patir. Ja fa anys el forro polar acompanya al blusó. Per la resta, la festa hauria de tindre un caràcter particularment d´autoesmena davant un possible judici final.

Així el cadafal municipal podria passar de ser una «falla blanca» o d´autobombo governamental per esdevindre una singular obra de joves artistes.
 Caldrien un jurat d´experts —allunyat de quotes polítiques omnipresents— i materials d´òptima combustió per recuperar una espectacularitat amb menys fums que possibilitara la última voluntat: redignificar la cremà. 



Proposaria també què —amb permís d´apocalíptiques erupcions volcàniques— eixe foc vinguera d´una Senyora pirotècnica, demostrant amb un últim exercici de discriminació positiva, que el paper de la dona va ja més enllà de lluir flors. I al balcó els plors i somriures de l´extensa societat civil, per davant de polítics i —si cal— per darrere d´una Fallera Major què —fadrina o casada— representaria una ciutadania plural que exercint com a tal possibilita eixe fenomen associatiu singular de la nostra festa.



No cremarem falles al desembre però res tampoc confirma la fi del món. Sembla innegable, això sí, que la història es mou i s´albiren certes variacions d´ordre mundial. Tindrem per tant més temps per reflexionar sobre com fer encara millor, i més coherent amb els temps, unes falles que volem Patrimoni de la Humanitat.



Alguns estan en això i —si cap meteorit s´avantposa— de les cendres de 2012 renaixerà un compromís encara més ambiciós. Un compromís per una festa igualitària, popular, plural, valenciana, sostenible i amb sàtira, molta sàtira. Un compromís per l´excel·lència en la millor festa del món, per les falles de totes i tots.