dijous, 24 de maig de 2012

Escriure un monòleg en 30 minuts.



Puc haver improvisat  amb amics una perruqueria enmig de la plaça de la Mare de Déu, haver pràcticat sexe en llocs ben insòlits com un llit, "gaudir" d' una màquina rentadora amb poders  per invocar la pluja i fins i tot haver-me presentat com candidat al Senat l'any que ens deixà Fraga, però amb quasi 30 anys encara em queden un bon grapat de coses per fer. Per exemple, mai he plantat un fill, no he escrit un globus, no he montat en un llibre ni m'han donat per un arbre.  Potser si que he engendrat un cul... però això ara no és rellevant...

El cas és que entre les moltes coses que mai no he fet i que m'h agradaria haver fet abans de complir 30 anys i entrar en la crisi dels 40 - sóc molt d'avançar-me als esdeveniments-  està escriure un monòleg. Com que mai saps si demà un meteorit et caurà al damunt,...o si  un Nacional  dels que tenim per València et donarà calefacció individualitzada... o si a Sergio Ramos se li anirà el peu i  amb una balonà  desestabilitzarà alguna estació espacial perduda que al precicipitar-se acabarà tràgicament amb la teua vida.. .. En fi, ...que per si les mosques.. he decidit escriure un en 30 minuts. Ni un més.  I mirant el rellotge veig que ja en porte consumits 5 i estic començant a estressar-me.

El cas és que havia pensat que ja que l'escrivia podia gravar-ho i demostrar una vegada més  davant el respectable que ningú millor que un mateix per deixar-se en evidència. Però he decidit que si no eres fotogènic - o camogènic que dit així sona com a malaltia de transmissió sexual - no ho eres i punt ...i hi ha coses en la vida que es poden estalviar.

Bé, en realitat pots ser-ho o no ser-ho en funció del perruquer/a a qui t'encomanes. Jo , per exemple, sóc d'eixos tios exigents  que en la seua curta vida han canviat uaranta mil vegades de perruquer. Mai m'ho encerten! Quan encara no he eixit per la porta dic.. "mmmm, ja l'han cagat una altra volta" i mentre em mire a un retrovisor acabe d'una manotà amb la inversió laboral, temporal i artística del perruquer. Què em pregunte.. si et sents tan artista.. perquè no plantaràs una falla i no deixaràs en pau el meu "flequillo"? Artiste , que eres un artiste!

En fi, he passat ja per tants perruquers que de fet crec que els hauran hagut d'exportar d'algun lloc per poder atendre'm... per què tants professionals de l'estilisme  a València no poden haver-ne. Bo, ni a la península... jo crec que venien amagats en els containers eixos que entren pel port.. Hi haurà algun lloc al món on la gent es tallarà el monyo a mossos per que no tindran perruquers. Han vingut tots cap ací.

De fet tinc un amic que viu a Londres i que m'envià  per carta un retall de premsa que deia "València , a.k.a  the best city of the wordl, needs 10.000 hairdressers more, and more.  for attend the  high demand...". Bé, alguna cosa així, que ara tampoc no ens anem a posar en plan Font de Mora amb l'anglés. El que ja no se cert és si venien a tallar-me (barra destrossar-me ) el monyo a mi o a  tractar de pentinar  col·lectivament, en plan UTE,  a la Lola Fos de Boluda. L'heu vista mai?  Que gran és eixa dona! Busqueu-la  en Google. Jo crec que esta dona és en si mateixa i la seua òrbita  la millor garantia de supervivència de la Laca Nelly ... per a esta i per quinze generacions més! És més, crec que ella soleta deu ser la responsable del forat de capa d'oçó.

Poca broma eh. Qualsevol dia vorem a un grup de Greenpeace arribar en lanxa motora per l'albufera, esquivar a Paco Camps que continuarà perxant per si passa algun periodista del Telva -  i plantar-se en el seu cap per protestar. Esperem que no s'equivoquen de pancarta i no fiquen eixa de "save the whales". Bo, vaja,  que si ho fan tampoc no passa res, li fiques una h intercalada al verb i assumpte arreglat. Això si la Nacional no ho evita , clar està. Que estos s'oloren una protesta i van allà amb unes ganes de marxa...

En fi, que em perd, que em perd.... Parlavem de perruqueries.. He de confessar que des de fa algun temps tinc un perruquer de capçalera.. sí, com amb els metges. Com és molt modern, amb les seues revistes modernes, la seua música moderna, i els seus preus moderns...  podriem dir que tenim una espècie de relació oberta afectivomonyistica. Mínim una vegada al més ens veiem, i si un mes no hi vaig , s'ho contem i ell no s'enfada. No és bo enfadar a ningú que té unes tisores en la mà. És un consell que vos done....

De fet l'altre dia, vaig cometre l'errada de ser-li infidel. Mira, això que estàs treballant i dius, xe! m'abellix tallar-me el monyo!.. i t'escapes del despatx i  després de tropessar amb el no res - que un és molt patós - veus  la típica perruqueria que suposadament porta el nom de la propietària i que es diu Vanessa o Rosa o ... Yolanda.  Per què  les perruqueres mai es diuen  Jimena o Lirios.. com a molt Xaro.. i bé, vas , veus que és "low cost" i et poses en les seues mans. Total que la tia va i en ple procés creatiu  em talla una vena, o un granet o una banya.. o ves tu a saber el que era  això i total que allò comença a xorrar sang com si fora un geiser i la tipa, tota ensimismà  tretocant una patilla amb les seues arts  va i ni s'entera.

I un que en el fons és tímid i al que li sap mal protestar - o potser amb por de cabrejar a una tipa de nom Vane ab unes tisores a la mà - s'ho va callar fins que tenia mitja cara rotllo Walking Dead. Quina escena més gore! Et penses que la dona es va apurar? Va anar a dins i m'ix amb un bastonet d'eixe de les orelles i m'ho donà, en plan,, ara vas i et torques. Que dic jo.. em talles la cara amb les tisores i damunt questiones la meua higiene orellal?... orelluda? ...orellana?

En fi! Almenys. això sí, la tia em va fer descompte i ..mira, em cobrà només 5€ dels 9 que suposadament costava. Així que amb el que em va sobrar del pressupost vaig anar i em vaig comprar una pancarta d'eixes de No a les retallades tan de temporada. I vaja, com que no tinc balcó, doncs he anat i li l'he posat a la porta del eu local. Bo, ara ja ha tancat... crec que li han donat un càrrec a alguna Conselleria o no se què d'un ERO a Canal 9. Llàstima que no serà de perruquera d'informatius...

El cas... que un no és molt fotogènic, I que a més a més sempre ha pensat que això de parlar sol davant d'una càmera és cosa de no estar massa bé del cap. Què dius.. i escriure un blog no és una miqueta pretenciós? Sí, però almenys no parle a soles. De fet jo que visc a soles i que m'agrada parlar molt, tècnicament no ho faig a soles. Li parle a Gustavo, i li parle molt, cada dia, a totes hores. Al sofà, al llit, a la cuina, damunt de la rentadora... Li parle de filosofia.. de fisica quàntica.. de la reproducció del nyu africà, de perruqueria filosòfica i quàntica aplicada al nyu africà ... Li parle amb ganes i mirant-lo als ulls. Ell, això si, mira i calla. Què és tímid? Sí, Què és un  telenyeco de pelutx? També!   Però siga com siga els 30 minuts han passat, estic convidat a un sopar, encara he de pentinar-me i hui en comptes de parlar amb ell ho he fet amb vosaltres.  Així que bona nit i ale. a ser feliços! Uff!