diumenge, 21 d’agost de 2005

Tot per a acabar parlant d'un os.

A propòsit de la candidatura al Congrés Extraordinari del Bloc Jove he de fer algun que altre aclariment. Sempre he defensat i defensaré la transparència de les organitzacions polítiques i l'apertura dels seus debats. Ara bé això és una cosa i fer el hooligan i traure els draps bruts és una altra ben distinta. Una miqueta de calma, especialment per tots aquells que volen donar-nos el seu recolzament públic o simplement eixir al pas de les calumnies.
Una mentida dita 1000 vegades no és fa veritat... o sí, si tenim en compte que de vegades importa més allò que pareix que allò que és. De nou el joc de els percepcions. Per això potser fins i tot este planeta haja esdevingut planet tot i èsser redonet.
Llegint els diaris de hui em vene al cap dues coses: que ja no és parla de llengua i que es torna a parlar d'aigua. El bo de Francesc Camps deu tindre un pendul a la Plaça de Manises, com el de Foucault però a la valenciana, que va marcant-li l'agenda política.
Em fa por fer servir la meua recurrent ironia, per això dels ulls que et vigilen amb més atenció que mai, però llançaet que sóc per a estes coses, que no per a altres... propose al PP que mire de combinar-les. Ara que ben mirat potser no siga tan original puix em venen al cap un parell d'ocasions en les que s'ha fet.
No se a que es referirà Maragall quan diu al dominical del Levante «Me he visto con Camps pero no se ha hablado de ello» però intuisc que ello deu ser una d'estes coses. Tot i que també podria ser de l'Euroregió, però vull pensar, ingenu de mi, que d'això hauran parlat mínimament i que el presi valencià li haurà emplaçat a després del 2007 per evitar un major desgast entre els sectors més proclius a l'anticatalanisme. Està bé això que es parlen els Molt Honorable's entre ells, ara resta esperar que s'entenguen, i no ho dic per la llengua...
Ja em llegiré l'entrevista al Levante si cau l'edició en paper a les meues mans. I per cert, no se si és cosa meua o l'estadística ho pot confirmar però els del Mercantil Valenciano entrevisten més sovint a Maragall que a Joan I. Pla. Serà la catalanofilia del diari o un favor que li fan al lider dels socialistes valencians?
He ficat socialistes valencians però potser algun dia calga escriure socialistes residents a territori valencià. Però eixe és un altre tema del que ja en parlarem.
Una última cosa, pareix que a la localitat valenciana -sí, valenciana- d'El Toro, a l'Alt Palancia, han vist una miniatura d'os fent marxeta per la localitat. Què per què ho dic? Per que m'ha cridat l'atenció. Simplement per això.

2 comentaris:

Guineu ha dit...

Ospa, Pere! Està bé que sigues prudent, però la veritat és que els dos primers paràgrafs són un jeroglífic per a iniciats. No podries ser un poc més clar (i no te demano que traïsques la teua molt recomanable prudència)?

Xe Fu7 ha dit...

Deia amic guineu que cal ser responsables i que per tant demane responsabilitat a l'hora de fer afirmacions sobre els candidats i els seues equips i especialment m'adreçava a aquells que ens han volgut fer arribar el seu suport per que no caigueren en el joc de gent aliena al BLOC JOVE i també als seus interessos. També deia, potser de manera massa críptica, que no hem de fer cas a les calúmnies ni tindre por a que puguen quallar entre la gent per què e´s de tot punt evident que són això mateix: calumnies i mentides interessades.

Una abraçada ben gran per als franjolins.