dissabte, 13 d’agost de 2005

Una de les meues

No és la primera vegada que m'enfronte a un blog, o bitàcora, o bloc o com es vulga dir... però si és la primera vegada que m'enfronte a un d'estos quaderns de manera personal. Clar que al final parlarem del que hem de parlar i tampoc no tinc pensat escriure ací tot el que em passa pel cap, menys encara el que em passa pel cor o per qualsevol altre lloc del meu cos.
Siga com siga faig front a l'aventura amb cert escepticisme. i e´s que m'aterra la idea de rellegir els meus escrits passades unes setmanes d'haver-les penjat a la xarxa. Sovint m'horroritza llegir alguns dels articles d'opinió política que he escrit, tot i mantindre'm ferm en les conviccions que puc expressar m'avergonyisc fàcilment de l'estil de redacció, de les errades ortogràfiques agreujades per la velocitat en la que tracte de condensar els meus pensaments o de la ingenuitat amb la que enfoque alguns assumptes.
Clar que açò també em passa amb alguns textos que redacte per a Valencianisme.com , com també en notícies redactades per al Diari Parlem i fins i tot en alguns correus electrònics a llistes de distribució. Per no parlar d'aquells textos amb un vertader contingut personal i íntim.
Però eixa vergonya amb el temps es convertix en rialla. Així encara em ric rellegint les pàgines d'un breu diari escrit ara fa ja un grapat d'anys, o d'aquells primers textos amb un contingut suposadamanet polític. Com més temps passa, menys vergonya, com més temps passa més rialla.
Així doncs si algu té a bé llegir estos textos, que ho faça ràpid i una sola vegada. Ni parlar-ne de rellegir-ho. Un bloc d'estes caracteristiques ha de ser vist amb data de caducitat, com un Kleenex, estos pensaments són d'usar i tirar. eixé , i no altre, és l'autèntic valor que li hem de donar a estes ratlles. No siga cas que demà m'entre vergonya per dir el que pensava.. i d'ací uns anys fins i tot acabe per riure'm de mi. Això és massa saludable per qualsevol i és ben sabut que els excessos no són bons.
Salut.