Estava jo pensant, així per al meu fur intern, que açò d'escriure un blog en realitat es una miqueta pressumptuós no creieu? Escriure coses pensant que poden ser interessant per a un altre... per que si no per que posar-ho en internet i no en un senzill i clàssic diari. Ara que ben pensat.. això d'escriure un diari no està massa clar que siga privat. Qui no ha llegit alguna volta el diari de la seua germana?
Deuria d'haver una espècie de xarxa de diaris de germanes penjats a internet. Això sí seria interessant...
Doncs bé mentre això arribe continuare fent un exercici de pressumptuossitat o com collons s'escriga posant blanc sobre negre les coses que em vinguen al cap, tot i que només siguen les 4 gilipollades que he escrit fins al moment.
3 comentaris:
ei a veure si enllaces al club de fans d'isaura navarro...
Home! Mira, també feia la mateixa pregunta Josep Pla, quan va escriure els seu Quadern Gris, tot i que no existia Internet, ni processador de text i el va escriure amb paper i llapisera, per ser llegit per algú.
Personalment, escrig a la blogosfera, perquè me permet, incloure fotos, links, i... copiar i pegar, com fa tothom.
Internet és una eina i el bloc és un projecte per retratar-se o fotografiar a tothom des de la crítica i els romanços.
Jo pensava que El Quadern Gris sería com un diari personal de Jospe Pla i he vist que no. Romanços de la gent que envoltava a Josep Pla i res més. No he pogut esbrinar la personalitat, la consciència, la moral, la creença religiosa, l'afinitat política, ni tant se val, el seu caràcter i temperament, el seu gènit o la seua verborrea. Res! Només romanços... com un bon periodista de "Tombola" o de qualsevol programa de societat del telefem.
Espero que tu no caigues en eixa temptació i li dones un caire més personal al teu bloc.
Espere acabar satisfent les teues expectatives. Això sí, avise.. no estarà exempta de romanços la cosa.. al cap i a la fi, quasi tot en la vida són romanços.
Publica un comentari a l'entrada