La petjada de Gon

El meu amic Gonçal ha visitat este blog i ha deixat la seua petjada en forma de comentari.

Que em disculpe la resta dels meues lectors per fer esta deferència però m'ha produit especial emoció.

Gonçal, i ja ho sap ell, serà ens uns anys alguna cosa similar al que suposa hui en dia Ferran Torrent. I dic similar per que Gonçal és Gonçal i Gonçal no fuma, epr molt que jo m'encabote en dir-li que acabarà fent-ho ... i espere que no em faça cas. Com que el xic ha fet un treball sobre els blogs que un altre dia vos referenciaré sap molt d'estes coses , i tractant-se d'un amic la seua visita és doble motiu d'alegria. però per a que tot no siga fer la pilota li faré una crítica. No m'atreviré a qüalificar-la de literària però vaja,, és una opinió més de consumidor.

Als teus relats ... i ja fa temps que no em llig un, els manca mala baba. Mira que el xic ho intenta i si el jutjàrem per l'alt contingut eròtic d'allò que escriu podriem pensar que estem davant d'un jovenet verderol. però Gonçal és bon tipet i mai no ha xafat eixos mons undegrounds d'altres escriptors. Com jo tampoc no ho he fet no puc acompanyar-lo per documentar-se... Però bo, ahi queda dit, ja ho parlarem més amplament amb una orxata entre mans.

I tampoc no em faces massa cas, ja saps que mai no perdonaré quedar-me sense premi aquell any a l'institut. Com tampoc no sóc del tot rancuniós et dic que mai no t'agrairé suficientment que et passares a la poesia aquell any per que el jurat puguera entrar a valorar aquell Codi improbable.... o era impossible?

La resta disculpeu-me per fer estos comentaris privats en públics. Un altre dia vos parlaré del que entenc que signmifica parlar amb 100 grams de pernil dolç. És una altra qüestió personal però esta segur que l'entendreu sense excessives referències autobiogràfiques.

Tweet