Doncs mira a mi també. Quina ràbia fot estar content, tindre sospreses agradables i no poder-les compartir.. ufff. Es convertixen en boles incadescents que van recremant-te per dins.. Bé, potser no hi ha per a tant però s'aproxima.
Així doncs l'explicació del que suposa parlar amb 100 grams de eprnil dolç queda aplaçada fins a nova data. I no per que tinga relació amb la bona notícia que em reserve, sinó per que hui m'abellix anar a dormir i gaudir de la pau interior que et dona la satisfacció de fer allò que creus que has de fer.
Salut.
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada