dilluns, 24 d’octubre de 2005

Indiginistes

Reconec que en determinades ocasions és díficil no tindre una actitud "il.luminada" i cabrejar-te d'alguna manera pel fet que hi haja gent que no veja algunes coses que personalment consideres evidències. A mi això, en el terreny del valencianisme em passa sovint. No em malinterpreteu, no ho confongueu amb una negació a la pluralitat i del dret de discrepància o la possibilitat d'adoptar diverses estratègies... o fins i tot plantejaments "no del tot" coincidents. Parle de qüestions més bàsiques. I ahí va una que trobe emmarcable en este context.

El valencianisme no pot pretendre solventar-li la vida al país mentre no tinga la casa agranada. Vull dir qui pot pensar que un nacionalisme que no té clara ni la seua existència pot pretendre plantejar-li a una socetat un projecte de construcció nacional?? En el nostre cas la cosa és tant dramàtica que ni tansols som capaços de posar-nos d'acord en quina és la nació!!! Per no parlar de denominacions i banderetes... Mentre aixó passe la nostra serà una proposta nacional d'autoconsum. D'autoafirmacions nacionalistes que no ''nacionals'', De discursos metavalencianistes.

Així ho evidencia l'extensa bibliografia valencianista. Nona part són propostes per a la pròpia galeria, destinades (sobretot, per no dir en exclusiva) als propis nacionalistes. I com a més a més cap d'elles arriba a gaudir del suficient consens, no només no ens eixamplem les bases sinó que ens afeblim contínuament.


Per això és tant important el paper d'aquell qui socialitza el discurs valencianista. Aquell que d'alguna manera o altra expedix el carnet de nacionalista, qui dona credibilitat o fins i tot algun típus d'oficialitat (pràcticament sacramental) a allò que significa ser valencianista. Al cas del País Valencià este paper el du el nacionalisme cultural.


Trobe que tot moviment polític, social, cultural o econòmic ha de tindre present un cert feedback. Algun mecanisme per llegir quina incidència tenen els seus postulats en relació amb els objectius cercats i dins de la població triada.


Pensem els valencianistes suficientment en quina incidència té la nostra predicació a la societat valenciana? Trobe que no tant com deuriem. Sobretot si ho comparem amb els esforços que fem per aclarir-nos entre nosaltres. Eixa va ser , crec, una de les claus per a la mort del tercerviisme.
Calia buscar una resposta, d'acord, però potser calia buscar fora i no dins.



No conec cap altre nacionalisme que visca tant desconnectat de la idea sobre la pròpia realitat, la percepció, que puguen tindre els propis ciutadans. I si no el conec serà per que possiblement no ha reeixit.



erò el nostre ho farà algun dia i si no penseu així valdria més que anareu comprant parcel.les i fer una reserva ''indigena'' o el que e´s pitjor ''indiginista''.

1 comentari:

Tagarinet ha dit...

El feedback és una eina de treball, per a prendre decisions en funció de les decisions preses amb anterioritat: realimentació o retrofluxos.
Segons Wiener: és la capacitat d'ajustar la conducta futura al comportament anterior.

Però clar, si coneixem el feedback del missatge(programa) i no coneixem el feedback del missatger (la difusió-promoció) podem prendre decisions equivocades.

Si el missatge arriba a 1 de 10 i és negatiu, pensarem que ens hem equivocat, sense considerar la mancança d'arribar als altres 9, i canviarem el missatge fins a convencer al 1, errant la decisió.