divendres, 18 de novembre de 2005

No tindrem bon nadal

L'anècdota sobre la felicitació de nadal lacontava el Levante l'altre dia amb eixa secció, anomenada vaiven, que tant m'agrada. I ha donat peu per a un comentari de Vicent Partal que podeu trobar ací .
Davat estos casos de superealisme (crec que era així com es diu al "surrealismo" en valencià, almenys en història de l'art) cal ser imaginatius. Els diputats catalans podrien haver "renunciat a la seua llengua" i apostar per la del diputat popular valencià, que ho vullga o no , és la mateixa. I Bon nadal és bon nadal, a Russafa, a Benicarló i a Vic.

Vaja alguna cosa similar al que va fer Maragall amb la traducció de la Constitució Europea al presentar idèntica versió a la de la valenciana. Clar que en aquell moment també hi hagué qui ho criticà... i si no que li pregunten a Joan Martí, qui iuen que s'apenedí dels comentaris tot i que encara no ens ha arribat notícia de la seua ectificació.

Doncs el final de la batalleta ja el conta Partal, ni bon nadal, ni zorionak ni llets en vinagre. Que cadascú s'ho escriga al seu gust. Un nou èxit dels populars front a les perfièriques llengües. Després anirà Camps a europa - europa capital vull dir- a parlar-nos d'Ausiàs and friends. Almenys allí compartix intèrpret amb Maragall, i bon nadal serà bon nadal, vinga en boca de qui vinga.

D'altra banda Cucarella respon a un comentari que deixí al seu blog, i que comentí ahir al meu. Diu, entre altres coses:

"Perquè si és una llengua, que tinga un sol nom. Tants noms, tantes llengües. Si prediques la particularitat fragmentada, tindràs particularitat fragmentada. O què collons tenim a Europa, o la pàgina web de Correos, el Corte Inglés, els "ministerios" i etcètera i etècetera: una diferenciació clara i contundent: català i valencià versions diferents i diferenciades, per molta declaració de l'AVL que espampoleu. Aquest mèrit és vostre, dels qui heu predicat les mordasses, els silencis "intel·ligents" o l'acostament al discurs diferenciador de l'espanyolisme.No vull censures, autocensures ni mordasses. Català i Països Catalans. I si a la tia Maria o a l'espanyol del PP li puja la tensió quan ho sent a dir, ja s'apanyarà. Jo escric en català i a qui li pegue tort, ja sap: no cal que compre ni òbriga els meus llibres. I jo no intente convèncer ningú. Simplement veig les coses des d'un convenciment, que no és millor ni pitjor que els altres convenciments, fins i tot i el teu, però és el meu convenciment, la meua idea, i el gos vell no s'ensenya gràcies noves. Així que, tu, i els qui pensen com tu, ja us apanyareu... No sóc del vostre món ni vosaltres del meu."

La negreta és meua, per descomptat. I dissortadament segons quin dia, pense que potser tinga raó, ...en això del món. Trobe una actitud marciana responsabilitzar a segons qui de segons quines coses. Llàstima Toni.
Informació al lector: Gràcies a Enric Gil , a altres usuaris del portal Valencianisme.com i al treball d'algunes entitats s'està pressionant a correus per que no convertesca la dualitat onomàstica en oportunitat de secessió. La secessió pot vindre de molets maneres, una és esta, L'altra és dir que un no parla valencià, i eixa, també existeix. Paraula!

4 comentaris:

Guineu ha dit...

Càgon tot, Fu7, no mos fotes els post de dos en dos, home! Encara estava llegint l'anterior sobre Cucarella i, patam!, en casques un altre el mateix dia! ;-)

Cal reconèixer que les reflexions de Cucarella prenent com a punt de partida "L'afer de l'Abaccus bisistemàtica dins del diasistema" són prou intel·ligents. Però és molt probable que políticament tot això no porte enlloc. Ara, m'ha feit pensar dos coses:

1. Si no existís el sainet secessionista de sentandreus, camps (ara sí, però no; ara no, però sí) i altres aus, Cucarella tindria, a més de la raó lingüística que tine, tota la raó política. I, en eixe paradís valencià, tu, Fu7, estaries d'acord amb ell.

2. Avui per avui, les conseqüències polítiques del que diu Cucarella són un carreró sense eixida per al País Valencià. Probablement, Però, però... ¿i si la via del Bloc i val.com no avancés en els àmbits socials on pretén avançar? ¿I si Cucarella tingués raó i la proposta Bloc només convencés als que ja estaven convençuts (és a dir, per entendre-mos amb l'exemple, als que no els molestava que a l'Abaccus tot el que estava escrit en valencià/català anés a l'estanteria "Català")?

Alguna vegada m'eves dit, Fu7, que el valencianisme de construcció, no essencialista, no radicalment fusterià... feva avanços entre gent que eva indiferent a les endèmiques batalles de València o, fins i tot, entre gent que se moueva adé pel món d'Unió Valenciana. Si això continua així, Cucarella està equivocat i tu no; si no continua així...

Ai, tinc el dia tonto, no me faigues cas. Ànims, Fuset!

P. S.: Ospa, encara no m'he llegit este segon missatge que has penjat! Ara hi vaig.

Guineu ha dit...

Home, ara que m'he llegit el segon missatge teu i he vist la resposta que t'ha donat Cucarella... Se'l veu emprenyat amb el món i així no se fa país (ni regne ni comunitat).

Bon Nadal / Bon Nadal / Bon Nadal (hi faltava eixe tercer "Bon Nadal" en franjolí), Pere.

Xe Fu7 ha dit...

El Boin nadal t'el donaré tridialectalment si vols més avant. les gràcies pels teus comentarisi observcions te els done ara. Crec que estic prou d'acord en el que m'has comentat. I els post... un dia dos, dos dies cap.. així és vida xato!

joanlluc ha dit...

Hola amics...¿Particularitat fragmentada és portugués i brasiler, americà i anglés?. Sembla que Cucarella no visite molts webs ni veja molta publicitat. En quantes webs, sistemes operatius, correctors ortogràfics, pots escollir diferents versions lingüístiques, i quantes versions poden haver d'un anunci en castellà segons el país!!! El policentrisme en llenguës és absolutament normal, ara bé, potser l'amic Cucarella el que defense realment és un altre centralisme (el polític) amb el qual podem estar d'acord o no, i sobre el que podem parlar o no.

Ara bé amb frases com "els qui pensen com tu, ja us apanyareu... No sóc del vostre món ni vosaltres del meu." em semblen molts greus.Per mi sí que pertanyem al mateix moviment,ser moderat no significa res més que el que és. Almenys em queda el consòl de saber que la gent d'ERC a Catalunya és força més dialogant. I per mi el diàleg i la construcció del present està per damunt de les quatre barres.