divendres, 6 de gener de 2006

Mono Mediàtic

Porte una temporada molt periodística i em fa recordar la meua vocació adolescent. Encara conserve algna cosa.. tant d'adolescent com de vocació. La culpa la té una sèrie de coincidències.
la pimera és que m'he hagut de reenganxar a laforça al treball del Diari Parlem , cosa que m'ha despertat l'instint periodístic i l'ànsia de la notícia. D'altra banda, hui dia 6, s'emetrà a Catalunya Ràdio un programa del "Si més no" (16'00 hores) en el que he participat per tal de parlar de Valencianisme.com Ja avise que el programa està enregistrat i que parle poc...
Amb el mateix objectiu participaré la setmana vinent a un programa de la televisió , que no diré de moment per no temptar a la fatalitat, en el que em fa il·lusió participar. Espere superar d'una vegada per totes el pànic escènic que em produixen les càmeres i comportar-me amb naturalitat.
I per si fora poc eixa mateixa setmana faré de presentador o moderador, d'una taula redona a la universitat.
Per a un "piniodista" frustrat és la millor manera de llevar-te el mono... tens accés a la cuina de les informacions, els estudis, els platós, les redaccions.. El preu que he de pagar és acaba pegant-me cabotades a l'acabar per haver estat incapaç d'evitar una tremolor en la veu a l'entrevista o un terrible tic nerviós en les mans davant de les càmeres. Si algú té l'oportunitat d'oir-me o vore'm en alguna d'estes situacions que comente, vos pregue tingueu pietat. Allò que a mi m'agradaria realment és estar a l'altre costat. La culpa la té el 7'9 de nota de tall que demanaren en la meua promoció per accedir a la carrera de periodisme de la universitat pública.
Aprofite doncs per llançar una revindicació. Senyors de la Universitat de València, creen més places per a la llicenciatura de periodisme. Si no ho fan estaran contribuint a les veus entretallades i els tics nerviosos del qui, frustrats per no poder ser periodistes, tracten de sentir-se mínimament realitzats.

1 comentari:

El Monstruo de las Galletas ha dit...

Tachánnnn!!! No me he leído lo que pones en el blog, porque conociéndote seguro que es un coñazo... Pero aprovecho que lo escribes para decirte que eres un capullín, y que ya te vale... Y nada, que estoy en Londres otra vez (así que ya sabes quién soy), a ver si hablamos aunque sea por messenger, que hay que ver lo que se ve y Constantinopla. Bueno, eso último aunque parezca que no tiene sentido, es un mensaje cifrado. Bueno, vale, es mentira, ¿y qué? Denúnciame.
Un beso.