Mono Mediàtic

Porte una temporada molt periodística i em fa recordar la meua vocació adolescent. Encara conserve algna cosa.. tant d'adolescent com de vocació. La culpa la té una sèrie de coincidències.

la pimera és que m'he hagut de reenganxar a laforça al treball del Diari Parlem , cosa que m'ha despertat l'instint periodístic i l'ànsia de la notícia. D'altra banda, hui dia 6, s'emetrà a Catalunya Ràdio un programa del "Si més no" (16'00 hores) en el que he participat per tal de parlar de Valencianisme.com Ja avise que el programa està enregistrat i que parle poc...

Amb el mateix objectiu participaré la setmana vinent a un programa de la televisió , que no diré de moment per no temptar a la fatalitat, en el que em fa il·lusió participar. Espere superar d'una vegada per totes el pànic escènic que em produixen les càmeres i comportar-me amb naturalitat.

I per si fora poc eixa mateixa setmana faré de presentador o moderador, d'una taula redona a la universitat.

Per a un "piniodista" frustrat és la millor manera de llevar-te el mono... tens accés a la cuina de les informacions, els estudis, els platós, les redaccions.. El preu que he de pagar és acaba pegant-me cabotades a l'acabar per haver estat incapaç d'evitar una tremolor en la veu a l'entrevista o un terrible tic nerviós en les mans davant de les càmeres. Si algú té l'oportunitat d'oir-me o vore'm en alguna d'estes situacions que comente, vos pregue tingueu pietat. Allò que a mi m'agradaria realment és estar a l'altre costat. La culpa la té el 7'9 de nota de tall que demanaren en la meua promoció per accedir a la carrera de periodisme de la universitat pública.

Aprofite doncs per llançar una revindicació. Senyors de la Universitat de València, creen més places per a la llicenciatura de periodisme. Si no ho fan estaran contribuint a les veus entretallades i els tics nerviosos del qui, frustrats per no poder ser periodistes, tracten de sentir-se mínimament realitzats.

Tweet