dissabte, 25 de febrer de 2006

Bona gent

Volia haver escrit sobre els records que em produix comprar el Turista Fallero. L'he comprat hui, si no m'enganye és el primer dia que ix a la venda. D'ací uns dies compraré també el Pensat i fet i una altra revista de molta qualitat, i redactada per gent amiga que em reserve dir (com qui nega vore Aqui hay tomate).
Però no, no m'abellix fer-ho. M'estime més parlar d'impotència, i no, no em referisc a la sexual.
Parle de la impotència que sents davant de 4 gilipolles com els nanos que passejaven hui amb les motos de matinada per una important avinguda de València. Quatre crios impertinents que en tres motos diferents han tractat de donar-me un esglai mentre jo feia servir el meu mitjà de transport més habitual: la bicicleta.
Els inútils tipets s'han botat un parell de semafors en verd i s'han dirigit a gran velocitat contra mi mentre creuava pel pas de vianants i ciclistes, com si vulgueren derribar-me lateralment .
Entenc que només era un intent de passar-s'ho bé, com demostra els crits i les mirades cap arrere d'alguns d'ells una vegada m'han esquivat però. els qui tenen eixe extrany concepte de passar-s'ho bé no poden seruna altra cosa que residus de la societat.
Estic convençut que si per l'atzar de la vida acabaren per llegir este post somriurien amb més força la malifeta. De res servirà per tant que expresse ací la meua ràbia amb insults o que els diga qué és el que jo els haguera fet en eixe moment si els pillara per banda (que a més a més de políticament incorrecte infringiria els drets humans...). Em limite a pensar en el conhort e ser millor persona que ells. I ells podran experimentar moltes coses però em jugue una paella a que eixa, precísament no.
I entenc millor ara la sensació del meu amic Albert. Un jove invident, català de naixement i valencià d'adopció i sentiment, que es sentí desprotegit i alarmat quan li furtaren el seu mòbil a plena llum del dia a l'estació d'autobusos de la capital de la plana. Allí, sense mòbil , indignat i amb l'orgull ferit trobà per sort l'ajuda d'uns captaires que atengueren als seus crits.
He pensat en contestar el correu d'Albert pero jo també em sent impotent, no sé com r fer-ho. No se ben bé què dir-li per què torne a confiar en la resta de la gent. Així de trist. De fet només puc solidaritzar-me d'una manera, confessant-li que eixa mateixa sensació la tenim altres, amb plenes facultats visuals o sense. Això i receptar-li el meu remei particular: Albert pots estar segur que tu , no només eres millor que el desgraciat que et furtà el mòbil. eres millor que molta de la gent que conec i per descomptat que jo mateix. Al món hi ha mala gent, molta, per què negar-ho? Però també hi ha bona gent, i sense dubte , Albert forma part d'este club.
Sent no contestar-te el correu. Potser t'envie este post com a disculpa.