diumenge, 26 de febrer de 2006

Des de les falles

Ja tinc el Turista. demà el Pensat i fet, Amb ell la despertà i l'entrada de bandes que fa tres anys s'inventaren i que ja s'han sumat amb èxit a programa que acompaya la Crida. Vaja que ja estem en falles (si és que hem deixat d'estar-ho en algun moment).
Per això em permetreu (i alguns m'ho hauran, fins i tot de perdonar) que dediqe unes quantes entradetes a parlar d'este fenòmen festiu i sociològic o més bé, a parlar des d'ell. Parlar des de les falles.
Inicie esta sèrie reproduïnt l'article que em publicà L'Avanç la setmana passada i que amb l'anunci dels artistes fallers que autocensuraven els seus ninots de temàtica islàmica ha cobrat més actualitat. Deia així:
Deus i falles

Rita Barberà , alcaldessa de la meua molt estimada Ciutat de València està encantada de ser un ninot de falla. Clar que, tot i que parega mentida, ella no és una divinitat. Rita és humana i per extensió, de suro, cartró pedra o de paper.


L’alcaldessa més popular del país accepta amb aparent bon humor ser carn de la crítica fallera . Però tot té un límit i d’entre totes les escenes que s’han presentat enguany a l’Exposició del Ninot de València, per al PP, n’hi ha una que el sobrepassa.


I quin típus d’animalada serà esta? Un home amputant-se els collons mentre es depila? Alguna estampa de geriàtric, amb un realisme tant aconseguit que fa sospitar que es pot haver emprat un motlle humà? Algun d’eixos ninots refregits de borratxos, punkies o pirotècnics que any rere any ens saluden pels cadafals? No, tres monges contemplaven un consolador . Humor sobre la religió, i no sobre qualsevol...

La Junta Central Fallera, que es carrega així qualsevol possible intent anterior per renovar la imatge casposa de l’organisme, ha decidit substituir el consolador per un ciriot. Pensant-ho bé l’escena queda fins i tot més fallera, però arriba tard , doncs en principi els artistes no han de lluitar contra la censura franquista dels anys 50 .


Les falles ja han tractat la religió amb anterioritat. L’any passat un ninot d’homenatge a Joan Pau II va mèreixer alguns comentaris a la premsa que criticaven la possibilitat que el Papa puguera còrrer el mateix destí que altres ninots. La indignació fou major encara amb una altra escena, del disticte valentí d’el Marítim, que presentava la figura d’un Jesucrist confessor. L’esglèsia forçà el seu indult, i no precíssament per votació popular com és menester. Altres figures molt similars acabaren essent devorades per les flames la nit de Sant Josep. Com si d’una escena més de “Missió Impossible II”, falles i religió, s’uniren en el purificant foc.

Comparar en els paràgrafs que resten estes situacions amb el que està passant en relació amb caricatures del déu dels musulmans per part de diverses publicacions europees és arriscat. Molts aspectes s’entrecreuen en un complex mapa amb dos eixos, la llibertat d’expressió i el respecte a altres cultures i creences que sovint tractem amb un acusat etnocentrisme occidental. Clar que fins i tot els Drets Humans són per alguns respectables experts en filosofia, un “etnocentrisme occidental”...

Deixem per tant les reflexions més profundes per al debat obert dels ben pensants lectors i centrem-nos en la nostra problemàtica local. La pregunta és. ¿s’atreviran les falles de reproduïr la figura del profeta o el déu dels musulmans? I si ho fan , rebrà el mateix tractament per part de la crítica que quan es tracta el catolicisme? Perdoneu-me la incoherència discursiva, però com diu la dita “o tots moros o tots crsitians” Clar que tractant-se del que es tracta seria millor convidar a perdre els complexos a uns i a altres i tancar el debat amb un “tots fallers”.

2 comentaris:

Guineu ha dit...

Fu7, ¿per què no mires de fer una foto de les moges amb ciri i la penges per ací? Ja tins raó, ja: amb consolador, podeven ser unes monges sorpreses; amb ciri, me vinen tots els mals pensaments del món.

Pedro ha dit...

qneixes el blog de toni cucarella?