dilluns, 20 de febrer de 2006

Catalunya és una nació

Ho és, i ho és de manera molt clara quan és capaç de mobilitzar a milers i milers de persones per a dir-ho ben alt al carrer. Ho és per història però sobretot per present, políticament, sociològicament, econòmicament, culturalment.. per que així ho viu la seua ciutadania i per que així ho reclama gran part de la seua societat civil; Catalunya és una nació.
Els nacionalistes valencians, que rebem poques alegries de l'equip local saludem amb molta simpatia i satisfacció els èxits de Catalunya i amb això volem, d'alguna manera, fer-los nostres.
Potser la realitat que amaga esta actitud és desitjar que Catalunya puga ser allò que, pensem, nosaltres mai no podrem arribar a esdevindre.
Seriem poc ambiciosos si ens limitàrem a contemplar amb cert enmirallament la demostrada capacitat del nacionalisme català. Hauriem de preguntar-nos, tot essent conscients (o precísament per això) de la distància que ens separa quina és la manera de seguir el camí. Trobar d'una maleida vegada eixa fòrmula màgica, la "via valenciana" per a la nostra construcció nacional. I per descomptat, és evident, que la pròpia necessitat desaconsella importar les fòrmules que altres apliquen, doncs en açò, com en moltes altres coses, no existeixen màximes universals. Només queda explorar el propi potencial.
Açò, amics i amigues és una altra cosa, tothom ho sap, ho viu i de vegades ho pateix. Després que milers de catalans i catalanes es manifestaren pels carrers de Barcelona per reivindicar el seu dret a decidir, baix del Sénia, la gent continuarà elegint, i no ho farà nítidament en clau valenciana.
Per evident la situació no admet el desànim. Això sí, i la cosa clama al cel, ens les haurem d'apanyar millor per assolir el nostre propòsit de donar a la nostra societat una alternativa nacional atractiva i cohesionadora. Sense floritures... ens ho hem de currar molt més si volem despertar el país.
Des de València, la meua més sincera enhorabona per als convocants, i molt especialment per a Esquerra Republicana de Catalunya que, amb instrumentalització o sense, ix molt reforçada de la convocatòria i que dona un potent toc d'atenció als nacionalistes de Convergència Democràtica de Catalunya potser excessivament preocupats en abandonar el rol d'oposició.
La lectura però, en clau valenciana, és que tot seguix igual. Així, amb la satisfacció per la victòria moral dels amics, esperem poder acompanyar amb l'alegria pròpia dels nostres èxits. El 2007, per raons que van molt més enllà de l'estricte simbolisme, ens juguem molt. Tots i totes hauriem de contribuir per a que siga la primera pasa en una nova direcció. La que es mereix el país. O no?

4 comentaris:

Guineu ha dit...

Fa temps que penso que la independència de Catalunya en seria molt, de bona, per al País Valencià i per a la catalanofonia aragonesa. Natres podríem seguir el nostre camí diferent,però al costat tindríem un estat on la nostra llengua seria llengua normal d'un estat normal. Si no existissen els Països Baixos, potser el neerlandès a Bèlgica encara se'l mirarien com una llengua provinciana front a la llengua seriosa, el francès.

Xe Fu7 ha dit...

I tant Guineu ,i tant!

Com ja vaig postejar ací Catalunya és junt a Euskadi el gran motor a l'estat en l'avanç pel reconeixement nacional i cultural del que tots ens beneficiem. I gràcies al "café" que Catalunya es guanya amb el mèrit que a nosaltres ens manca, el País valencià dona tímids passos cap a una major dignitat nacional.
Catalunya és per tant ,molt més que un simple referent, alló que vodriem ser de majors.

La realitat, però, és que ningú no farà per nosaltres allò que nosaltres mateixos haurem de fer. I en això, allò que passa a Catalunya ha de ser un estimul qe no és substitutiu...

Tagarinet ha dit...

Tot el que heu comentat (no en paraules, sinó en sentiments) ho vinc patint/gaudint fa molts d'anys. Qualsevol nit pot sortir el Sol...

Pam ha dit...

És curiós que tanta gent es mobilitzi per reivindicar el terme nació i ningú digui res del negre futur que tenim els joves catalans si es continua amb aquesta política d'habitatge. Catalunya serà nació, sí, pero la gaudirem sota un pont!

PAM