L'actualitat ens supera

Esta setmana ha estat molt moguda mediàticament, i em comenten que L'Avanç ha vist alguns dels seurs articles superats per l'actualitat. A mi també em va passar factura doncs no he pogut arribar a temps amb el meu article, que en qualsevol cas també haguera estat superat tot i la prudència amb la que el vaig redactar.

Ací el teniu... (per donar-li alguna eixida als poc menys de 3000 caràcters)


PARLE VOSTÉ

Quan escric estes ratlles encara desconec amb seguretat quin serà el futur de l’estatut valencià. No se si el text reconeixerà el dret democràtic a la representació parlamentària de les minories al rebaixar la barrera del 5%, si finalment s’evitarà o no un major ús demagògic de la dualitat onomàstica de l’idioma, o més encara... desconec si hi haurà Estatut! Espere que el lector, quan tinga l’escrit davant dels seus ulls , tinga major sort. Allò que ja és conegut és que personatges com Francisco Franco i Mariquita Pérez, entre d’altres, ja han donat suport a la celebració d’un referèndum, impulsat per Mariano Rajoy, al voltant de l’estatut català.

D’entrada caldrà explicar l’anècdota puix el suport de personatges com els adés esmentats es correspon a la irònica resposta que alguns donen a la proposta popular -o potser millor encara, populista- al signar el formulari penjat a la web de PP..

Desconec si estos noms han estat comptabilitzats pels promotors de la campanya quan afirmen comptar ja amb prop de 250.000 signatures. Siga com siga, l’Agència de Protecció de Dades ja ha avançat que este sistema de recollida virtual no serà vàlid. Tot i així no dubte de la capacitat dels populars per recollir un significatiu nombre de suports, conreats en un clima de crispació creixent, entorn a la seua proposta.

Més encara quan la pregunta és “ ¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas ?" Els ha mancat afegir quelcom similar a “... o prefiere la muerte.” No es respon a allò que és pregunta és una afirmació que sentirem poc abans del referendum al voltant del Tractat constitucional europeu, potser ara haurem d’afegir que tampoc no es pregunta per allò al que es vol donar resposta.

Tot plegat, a banda de preocupant, resulta indignant, especialment des d’una perspectiva valenciana. Serà capaç d’eixir Camps a demanar signatures pel referèndum quan s’oposa a una consulta sobre el text valencià? Sí, naturalment..
De prosperar la iniciativa del PP, els valencians podrem respondre a una pregunta, teòricament relacionada amb l’estatut català, però no podrem dir ni pruna al voltant del que ha de regir el nostre autogovern..
Ës fascinant comprovar com el PP li troba el gustet a la democràcia participativa i promou manifestacions i referèndums a “go-go”. Així doncs caldrà animar-los a abandonar els complexos i actuar coherentment convocant consultes sobre el text valencià i - per què no?- sobre la República, el dret d’autodeterminació dels pobles i l´aplicació de pressupostos participatius. Per descomptat, podrien començar per carregar-se les barreres electorals i permetre la representativitat de totes les veues . Si ho fan donaré suport a la celebració d’eixe referèndum.. a cara descoberta, i no com a Mariquita Pérez

Tweet