dimecres, 1 de febrer de 2006

Una altra burgesia és possible?

Adjunte l'article que em publica L'Avanç en en la seua darrera edicíó.

VALENCIANS I EMPRESARIS

Fins ara haviem sentit parlar de contraprogramació televisiva. Allò que alguns mitjans de comunicació fan a uns altres amb la finalitat de presentar batalla en l’audiència, estimació que dona alegries ,o les lleva, als monstres televisius.Ara però, la contraprogramació ha arribat al terreny de la política valenciana.

L’improvisat acte d’infrastructures, amb la presència del cap del Consell i del president murcià, no poden ser enteses d’una altra manera que un intent de contraprogramació a la visita de Zapatero als socialistes valencians.

No era l’audiència allò a disputar-se entre PP i PSOE, ni ser la notícia que obrira els informatius. Tampoc no crec que l’objectiu fora l’agenda mediàtica, ni llançar el títolar més enginyós (tot i que l’anunciada intenció de Camps, d’anar a parlar amb els llauradors de l’Ebre per explicar-los per a què vol l’aigua del transvassament seria mereixedora dels millors elogis de la seua categoria). El motiu era demostrar a Zapatero al costat de qui estan els empresaris. I allí van estar molts d’ells, forçats o no, per escoltar al Molt Honorable tot deixant en evidència a un Joan Ignasi Pla que, de nou, haurà de donar explicacions als superiors.

El país necessita empresaris i no crec que assenyalar-ho em convertesca en algú de dretes. No per això i no en este lloc i segle. I acompanyem l’obvietat d’una altra; amb empresaris esclaus ( en alguns casos també esclavitzadors...) com són bona part dels nostres, el valencianisme, o el país, va apanyat.

Llegia estos dies una ressenya d’un llibre al voltant d’eixe malson que des de fa anys preocupa a l’unic valencianisme que des de la transició resta viu, el progressista. El llibre porta per títol “Los nuevos burgueses valencianos” i encara espera ser fullejat.

L’autor llança algunes idees sobre la nova fauna burgesa valenciana. Així assenyala una que no per més coneguda desmereix atenció: l’identificació entre Madrid i Èxit.

Segons eixa idea... hauriem d’interpretar com un avanç per al país que l’empresariat opte per acompanyar a l’ocupant de Plaça de Manises front al titolar de Moncloa? Ho lamente però dubte que siga així.

No vull menystindre la capacitat de pressió del Consell, ni estic especialment interessat en trobar-me als liders socialistes rodejats de la high society autòctona. Així i tot crec que la tria dels empresaris valencians té una altra explicació: la seua insostenible visió de país. La mateixa que, casualment els principals dirigents polítics valencians mantenen.

Potser no estiga, ni haja d’estar, en mans de l’esquerra solventar-ho però no puc evitar desitjar un altre típus d’empresariat, amb major i més sostenible visió de país. Per això no m’extranyaria que a la propera manifestació de les nostres, algú acabara per transformar la consigna a “Una altra burgesia és possible!” i ens deixara a tots bacabadats. Estarem atents a les pancartes.