El portaveu del Consell, que com ja hem dit per ací és, dissortadament brillant a l'hora que nefast, sap perfectament quina és la utilitat dels blogs. Ell va ser el primer polític valencià en disposar d'una d'estes ferramentes de comunicació i a l'hora de "propaganda". Els blogs a la política són l'equivalent als pamflets d'altres temps, ben farcidets de consignes amb els que gent afí a un partit, o de vegades els propis partits, tracten d'incidir en l'opinió pública o en un sector d'ella, a qui tracten de fidelitzar. Allí es llancen les idees que uns altres després s'encarreguen d'escampar fins a bastir un argumentari. Una ferramenta que sovint s'empra més per desgastar al contrincant que per a lloar al combregat. Tot i així existeixen autèntiques xarxes de blogs per afinitats, els blogs socialistes i els blogs per rajoy són un bon exemple. I qui sap si este mateix, que teniu davant els ulls no és encaixable dins del sac, tot i el tó més intimista, freak i personal que tracte de donar-li des dels seus inicis.
Hi ha però un fenòmen més agressiu com és la nova generació de "confidencials" que hi ha per la xarxa. Res o poc tenen a vore amb els impulsats des dels diaris convencionals o electronics que no sempre s'escapen dels vicis. Parle dels confidencials impulsats pels propis gabinets de premsa dels partits per llançar suposades notícies amb l'esperança que acben per ser preses com a tal.
Jo mateix m'he vist esmentat en més d'una ocasió al Vaiven (Levante) i a l'Estopa (Las Provincias) , sempre en simpatìques referències. He servit de font i fins i tot n'he patit més d'un intent d' intoxicació.
La reflexió per complexitat i extensió s'escapa del que m'agradaria tractar en estos moments.
No és el mateix, però, donar la cara i dir allò que es pensa o fins i tot alló que es pensa que "és" des d'un blog signat per algú clarament ubicable en el mapa polític, o al servei d'un periodista independent o pluralista que amagar-se baix el pretext d'un confidencial clarament dirigit. Com cantava Alejandro sanz, i ja em perdonareu la cita : "no es lo mismoooooo".
Per això crec que ERC, el seu entorn, o el free-rider afí que porta Busot- i és indubtable que per ací van els trets...- s'equivoca al pensar que atacant d'aquella manera al BLOC, amb mentides senzillament desternillants per als qui tenim una mínima idea de què va la cosa, aporta algun benefici ni nacional ni partidista.
Ni partidista per què les paraules i l'estratègia desacredita als autors i als inductors. I és que ERC per a mi té tota la legíimitat del món per a explorar la política valenciana, com la tenen el PP, el PSOE i el PADE, però adptar una estratègia hostil amb la que, a horesd'ara és la ferramenta més útil per al valencianisme polític és suicida.
Si m'ho mirara des d'una òptica estrictament partidista podria pensar que ja ens va bé que algú, clarament visualitzat com de l'entorn d'un competidor electoral faça el rídicul d'eixa manera.. però no, ni així. Desitge una major dignitat per als qui tenen dipositades les seues esperances en el partit català que la que eixos textos els poden oferir.
I a més a més, està la perspectiva nacional i no caldrà extrendre's massa en ese punt. A totes llums és obvi que si de la legítima competència electoral per un electorat potencial en part coincident es passara a una estratègia hostil que tirara per terra tota possibilitat de redreçament nacional seria un suicidi col·lectiu per al país.
Confie en que la militància d'ERPV no tolerarà (al partit, a l'entorn o als free-riders) allargar eixa "estratègia" en el temps. Si açò esdevé un "lleva't tu per a ficar-me jo" adobat amb moltes dosi de mala baba els valencians no només estarem desprotegits davant les males passades que ens gasta el centralisme espanyolista... a més a més serem una colla de ridiculs.
| Tweet |
2 comentaris:
Encara és pitjor, Pere. Fins i tot Busot no accepta els comentaris crítics. Ja he intentat penjar-ne un un parell de vegades, i no el publiquen. I això que era molt respectuós.
Visca la democràcia participativa i la informació manipulada!
Totalment d'acord. Pense que el que cal fer és enviar les queixes directament a ERPV, responsables per activa o per passiva. Si no hi estan d'acord, que el desautoritzen.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada