dilluns, 24 d’abril del 2006

Sant Jordi a Catalunya, Sant Vicent a València

M'hauria agrdat estar d'una vegada en Alcoi el dia de la festa gran però no ha pogut ser. Ja els preguntaré als de sagunt què tal s'ho han passat. Espere que s'hagen portat bé. Ho dic per què en ocasions són una miqueta "destroyers" , amb carinyo ho dic.
En esta ocasió he estat a Catalunya. O potser haria de dir a la València nord, i no per cap renovada visió pancatalanista, sinó per que de nou he passat unes horetes a les terres de l'ebre.
Amb tant de taronger i arrós, amb aquell parla tan pròxima, amb les nostres mones de pasqua compartint protagonisme amb les de xocolata, i fins i tot amb tant de moteret i amant del tunning d evegades un s'oblida que allò és un altre país.
Clar que després , fins i tot allí, veu clar que no és així. Les lleis, l'actitud lingüística, la política i tantes altres coses gens menyspreables com la consciència, per posar un cas, s'encarreguen de recordar-ho. I això que les terres de l'ebre fins fa no massa quedaven una miqueta de banda de Catalunya. Em diuen que tot el moviment antitransvassament ha fet més per la integració d'estes terres en el conjunt de Catalunya que el propi Barça, que ja és dir.
Era dia de Sant Jordi i hem passejat per una xcoteta fira del llibre. Finalment no m'he pogut fotografiar al costat d'una Queta humanitzada. La Queta és eixa boqueta que li dona corda a la llengua a les campanyes de promoció lingüística que du la Generalitat catalana. Ve a ser alguna cosa similar al rebombori valencià que ens presentaren ací i que ha quedat en no res, exceptuant la foto de Pons i Font de Mora amb la llengua fora.
Hem tornat per l'autopista, pagant peatge (grrrrrrrrrr) i ens hem trobat l'Euromed dues vegades. Ferran em comentava que els diumenges augmenta l'oferta i que tot i així és difícil trobar plaça. Em ve a la ment que pareix ser que finalment la nostra Generalitat s'ha dignat a reivindicar una connexió decent amb Catalunya (i per extensió amb Europa). Després tocarà posar-se durs quan vulguen destruir el nostre paisatge amb les vies, clar que sempre em pareixerà un mal menor comparat amb el que veig des de l'autopista en eixe viatge, especialment quan divise allò de Marina d'Or i m'imagine com serà allò que l'Anna Igartiburu anuncia com una pròxima realitat. Canviaria dos vies de tren cap al nord per dos o tres urbanitzacions de les que ara estan construint per allà dalt sobre terrenys cremats misteriosament fa alguns anyets.
No hem trobat pràcticament trànsit fins arribar a El Puig potser per que hui és festiu a bona part del país. És el dia de Sant Vicent Ferrer, patró del Regne de València, (en substitució de Sant Jordi). Tot i que el sant diuen que va fer miracles de nord a sud del vell regne només uns quants li farem festa, tot i que siga de manera laica. Una llàstima. El calendari festiu també és vertebrador i hui a Alacant o a Castelló de la Plana treballaran sense recordar-se del predicador valencianoparlant urbi et orbi. D'ací uns anys fins i tot alguns voran la seua imatge i es pensaran que està treta d'un anunci de donuts. Ai pare Vicent, fes un miracle dels teus, que ja va essent hora!
PS: A tot açò, m'he quedat sense llibre i sense rosa. L'any vinent comprarà la mocadorà qui jo et diga, mante! ;)

2 comentaris:

rokkien92 ha dit...

això això SAGUNT...campdemor...i pik100 anarem a alcoi! increible! xo cert! recorregunt la terra q ens ha vist naixer!

Anònim ha dit...

Com en quasi tots els teus escrits 100% d'acord, sobre tot pel que fa a Marina D'Or que em fa un mal dins del cos cada vegada que sente parlar d'eixa... "cosa"...

Espere que hajas passat bones vacances a "lo delta", que jo les he passat i molt bones a la meua terreta d'asturies (i valladolid de camí) en familia.

A vore si ens veiem per fer una cervesa, sopar o qualsevol variant acceptada amb Javi i familia ;-)

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com