dilluns, 8 de maig del 2006

Adéu PP i la manifestació del 25 d'abril

Tinc una tendència obsessiva a posar-me en la pell de l'altre i fins i tot a fer d'advocat del dimoni i això fa que no sempre puga gaudir amb plena satisfacció per, exemple, la manifestació del 25 d'abril. Personalment trobe inncessàries i contraproduents algunes proclames, algunes actituds i alguns llançaments d'ous a la tenda del València CF, per posar un cas. Pense que convertixen ese típus de mobilitzacions en una espècie d'akelarre de convençuts i en una litúrgia quasi quasi sacramental que després els mitjans de comunicació caricaturitzen. Sense negar la importància de la component d'autoafirmació en un país en què ser sobiranista és difícil, no puc deixar de pensar en la cara de la gent que aliena a la mobilització lluny de vore-ho com un grup de gent que s'estima la seua terra ho veu com una marcianada en el millor dels casos. Potser si mirem arrere ens convrtiem en estàtues de sal, d'acord, però almenys haurem de mirar cap avant , triar el bon camí i esperar ser seguits per més i més gent. Si els valencianistes estem cridats a ser el motor del pais hem de desitjar que el país s'enganxe a nosaltres.. Si no per a què?
Però parlem de les coses dolces per que enguany vaig experimentar-ne moltes. La primera la satisfacció i l'orgull del treball de la gent del BLOC JOVE que han convertit l'inici de la campanya Adéu PPén tot un èxit. Trob que hem encertat amb la nitidesa i claredat del missage i això ens ha servit per a constatar que com nosaltres hi ha moltíssima altra gent que vol dir, alt i clar, Adéu PP, una premissa indefugible per poder dir País Valencià sí. Durant tot el recorregut, i tot i eixe estat d'ansietat en què entre quan em toca posar-me responsable, vaig poder llegir molts somriures entre les cares de la gent i no només etre els qui desfilàvem. Recorde especialment una senyora major que des d'una vorera em suplicà que li donara una d'eixes mans de cartró amb el lema de la campanya, per què segons em deia "estic molt farta del PP". Els motius els intuisc i seguramentseran en bona part coincidents amb els que a poc a poc explicarem durant esta campanya.
Deia que estava la mar de pagat amb els meus companys del BLOC JOVE. i ho estic per moltes raons. Per exemple per la festa que montarem, animats per la xaranga de Silla, que va estar un gran encert i que ens va forçar a ballar a ritme de pasdoble valencià durant tota l marxa. Impagable vore als Alberts cridant allò d'"Adéu al PP adéu.. adéu. al PP adéu..", impagable vore juntes senyeres amb estrela blanca, senyeres nues, estelades i banderes del BLOC junt a milers de mans de cartró. Impagable vore gent de pràcticament tots els racons del país amb la samarreta posada i traguent pit amb el lema Adéu PP. Inoblidable vore centenars de valencianistes , contents, amb esperança - perdoneu la lírica però així fou- darrere de la nostra pancarta. Emocionant eixa cara d'Enric Morera, dalt de les escales del pont, mirant-se, ben pagat, la colla que l'atenia atentament des de baix. I remarcable també el bon rotllo amb altres organitzacions, sindicats i col·lectius. Gràcies a tots i a totes pel vostre treball. No vull donar noms, per què no cal dir que fou un èxit col·lectiu. Però recordeu que qeda molta campanya per davant i l'atèntic repte és complir amb el lema de la campanya i al 2007 dir Adéu PP des d'una perspectiva nítidament valencianista i de progrés, que d'això es tracta.
Del concert molt no puc parlar per que vaig estar pràcticament tota l'estona a la paradeta, xarrant amb amics, saludant a nous coneguts i explicant qui som i què volem. Llàstima que la Gossa Sorda, amb nou disc a les esquenes , no tocaren una miqueta més tard. Ja li ho vaig dir a Nadal , per telèfon, ara que comencen a sonar-me bé van i els deixen de teloners... ;) Ja l'agarraré per banda què m'ha d'explicar moltes coses i, si em deixa, jo a ell.
Seria injust acabar este post sense fer esment dels qui patiren agressions feixistes per part d'energumens. Caldrà de nou demanar explicacions a Delegació de Govern. Al meu entendre la manca de protecció policial fou notable a les rodalies del concert, i ells millor que ningú saben que eixos moments són els de major risc per a que els 4 o 8 imbècils de torn diguen amb les mans allò que no saben expressar d'altra manera.
Al remat estic una miqueta cansat i tractaré de fer una xicoteta pausa, o i més no, desacceleració de ritme. Tampoc no molt per que seguint la consigna ja convertida en tòpic "tots els dies són 25 d'abril", i d'ací al 2007 açò ha de ser més real que mai. Fem-ho amb trellat, amb coneixement, amb esperit unitàri i de convergència per a tots els qui ens estimem esta terra. i sobretot fem-ho des d'un posicionament cívic, no essencialista. amb un discurs obert a tots els sectors socials amb qui tenim important coincidiències. No hi ha major renuncia que la de renunciar al país, a la seua gent i a ocupar el paper que ens pertoca, el de motor d'un poble en moviment i que a poc a poc anem construint.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Està molt bo el post.
Sort i endavant!!!

Jordi Julià ha dit...

Molt ben escrit Pere, el subscric al 100%.

Anònim ha dit...

És una foto molt interessant i positiva. M'alegre que a la manifestació hi haguera bona cosa de gent amb la teua actitud. De tota manera seguisc pensant que eixe no és el camí.

Xavier López ha dit...

Pareix que les senyores majors van muntar un "comando mano". A mi també em van vindre dos suplicant-me les mans (en el més pur estil AdéuPP de la paraula).
Tot va funcionar bé i crec que tots estavem molt orgullosos de pertanyer al BLOC JOVE. Aixó dóna gust fer coses.

Anònim ha dit...

Akelarre és la paraula. El problema és si algun dia ens persegueixen com a heretges (toca, ja estem acostumats, però em referisc a gentola com el Sentandreu i els seus zombis). No perdem l'esperança tot i que jo agraria algun dia perdre-la del tot. Però no pot ser, ser valencià és tot un castig -almenys, ser-ho conscientment.

Coalició Compromís BLOCBLOC JOVE Tirant lo Blanc escola valenciana Inbtersindical valenciana Valencianisme.com