Folclòriques lesbianes (A l'Avanç)

Joana m'ha dit que s'ha rist amb este article que vaig escriure per a l'Avanç i he caigut en el fet què encara no l'havia penjat. Així que com és un d'eixos articles que no tenen data de caducitat en l'horitzó, vaig a penjar-ho. Bon profit!


Folclòriques lesbianes

Fer una becadeta per a molts és sinònim de consum de televisió, o viceversa. Sempre pots decobrir com uns animals s’arrapen els uns als altres tot alternant protagonistes: lleons i tigres d’una banda o paparazzis i folclòriques lesbianes d’altra. Les vesprades són poc diverses i es reduixen a retransmetre una lluita encarnissada entre espècies, ja siga en format documental, de culebró, de programa de budells o de reality.

S’ exploren fòrmules televisives que ho unixen tot en un mateix format amb èxit. Així famosos de quarta degeneració i periodistes es desgarren per capítols i previ estudi del guió davant les càmeres, mentre vosté , s’ho mira des de casa, tot adobat amb música de suspens. Si el ritme decau, el públic s’alçarà a balllar a ritme de tono, politono o real. “Muchachita” oh, yeah!

Dissabte de nit a la Primera ens regalaren un especial “La Rioja, tierra universal” al més pur estil “Murcia, que hermosa eres”. Ni la Pantoja , ni l’Osborne em criden especialment l’atenció. Malalt de les meues coses me n’adone que els ballarins folclòrics amb els que s’inicia la gala porten al jupetí la bandera d’aquella regió junt a la de la República espanyola. Les càmeres pareixen no voler evidenciar-ho, cosa que explicaria els roïnissims plànols que ens oferiren. Però jo els desenmascararé!- pensí- contribuïnt així a l’orgia repúblcana que, segons diuen, estem acometent.

Interessants reportatges sobre Chernòbil. a “Informe Semanal”, a Cuatro i a la temàtica de la 2. Al primer , el precedia un reportatge sobre l’autopista d’Eivissa, que indefugiblement recorda a aquell altre sobre l’urbanisme valencià. Tot això de Marbella encara animarà més als mitjans a parlar sobre el que abans s’ocultava. Així, a partir d’ara, Teresa Viejo, aquella que ens retransmetia “la Primitiva”, ens oferirà reportatges sobre urbanisme junt a l’actualitat més oculta pel que fa a les pràctiques sexuals.

Punt 2 és una altra cosa i la veu qui vol. Amb l’excepció dels informatius, més humanitzats però igualment cuinats, la segona televisió valenciana és alguna cosa pròxima a allò que reclamem, tu i jo, per a Canal 9. Tot i això, o per això, no la veu pràcticament ningú. Clar que potser siga la funció d’una segona cadena, ( mireu la 2 o el 33), fer bona televisió per a bons i pocs espectadors.

I a InfoTV anuncien nova programació especial. El somni de Juli Esteve, compartit per molts altres (o pocs i bons) porta quasi un any fent tele, sense asèpsies ni censures, que diuen ells, i quasi sense anuncis, afegiria jo. O el que és el mateix, sense cacaus, que ja té mèrit.
Al remat, i sense menystindre el més mínim la qüestió de les llicències, els interessos mercantilistes i la peresa mental dels programadors, en democràcia manen els numeros, (sic) i açò en televisió vol dir l’audiència. Sort que tenim comandament a distància. I sort d’eixe efecte somnífer que em generen les folclòriques lesbianes. En cas contrari em faria despota catòdic.

Tweet