Allò que et trobes a un balcó

Ahir em trobí a J.L Olivas passejant un gos. baix de sa casa. Un altre gos li lladrava insistentment. Ferran comenta en veu alta... " No m´extranya, fa bé!" El mirem i comentem com són les coses...aquell home va estar President de la Generalitat. Per accident, això sí. I ara és president de Bancaixa...

Cal dir que el vaig vore per que el tenia de front mentre eixia de la boca del Metro. De no ser així no l'hauria vist per que darrerament m'ha donat per mirar als balcons.Trobes moltes coses curioses allà dalt.

Així he vist un parell de granotes exhibir les seues esperances d'ascens. En un dels balcons vaig comprovar com es compartia el llevantinisme amb l'afecció per l'altre equip de la Ciutat. Un plat de ceràmica amb l'escut del València ho demostra.

També m'he trobat senyeres. No em pregunteu exactament per què estaven alli. Potser fora pel Corpus?

Més clar tinc el per què em trobí amb una gran bandera espanyola penjant d'una façana. Serà pel mundial vaig pensar. Encara observe lguna bandea republicana, però en este cas les motivacions deuen ser unes altres: la repulsa a al tracte que l'Ajuntament de València ha dispensat a les restes mortals d'alguns morts pel franquisme, pensí.

Tampoc no tinc cap dubte de per què hi havia, a un altre balcó, una bandera vaticana, groga i blanca. És la resposta a la resposta. Per això precíssament mire als balcons, per la resposta crítca a la visita del Papa. Comprove amb sorpresa que la campanya de Jo no t'espere triomfa com la llimonà a l'estiu. i em recorde que he de passar-me per Ca Revolta a comprar-me la meua pancarta.

Veig a la columna de lliure publicació de l'Avanç altres pancartes. Com les que pengen a Russafa per reclamar millores en dotacions públiques per al barri. Això em recorda les pancartes que junt al solar del carrer Micalet, reclamen la urbanització de la plaça. Segons em diuen, és una promesa quasi quasi secular.

El meu balcó està ara més pelat que pelat. Hi ha tant per reivindicar que he pensat en fer un collage. Com que les manualitats no són el meu punt fort potser em conformaré amb una pancarta del Jo no t'espere i amb els aloes, pobrets meus, que tinc allàabandonats.

Tweet