Anem de boda

Enguany tinc un parell (en realitat més) de bodes d'amics. Crec que quan açò passa, definitivament t'has fet major. I això que tinc un entorn progressista... vull dir, de gent que és més flexible en la seua manera d'entendre les relacions de parella.

L'any passat ja vaig anar a la boda de Maite, la meua amiga Maite, de Castelló.Fou la primera boda d'una amiga a la que anava. Maite va estar la meua catequista de confirmació. Els anys ens feren divergir d'alguns posicionaments personals davant el món tot i que en essència no tan dispars... El que no aconseguí el temps, ni la distància fou trencar per complet els lligams. Ara ella és una "marujeta" feliç i contenta amb la seua vida matrimonial. Com que és l'opció que ella lliurement ha triat i la que pareix fer-li feliç no em queda més que alegrar-me per ella.

Dissabte tindré altra boda, esta vegada serà en Alacant. La del meu amic Natxo amb la seua dona de facto Bea. Serà graciós vore a Natxo passant per l'altar.

Encara recorde el dia que el vaig conèixer. Fou a un sopar de Meliana d'aquell enèsim intent fallit que es deia Espai de Convergència Nacionalista on em va clavar Paco, el pare d'un amic al que fa temps que no veig però que m¡aprecie molt .

Jo devia tindre 18 anys justets quan vaig conèixer a Natxo en persona. El coneixia d'oides i de "llegides" doncs alguna que altra vesprada em passava pel Crisol a llegir-me llibres de la Joventut Valencianista que no em podia pagar amb els "100 duros" que tenia de paga setmanal. Quan m'el presentaren , jo tot emocionat li vaig dir alguna cosa així com que era fan seu.. i ell, que és ben tímid reaccionà poc afectuosament. Per això vaig pensar, com li he recordat en alguna ocasió, que vaja un imbècil tenia al davant. Vaig necessitar poc temps per comprovar que no era així. I ara recorde aquella anècdota cada vegada quealgun perfecte desconegut em diu això de "eh, tu ets Pere Fuset!" i em costa dissimular la timidesa.

Al final Natxo s'apuntà al BLOC. De fet estava jo allí, a la seu, quan ens donà la butlleta a Ferran Puchades (parent llunyà seu!) i mi, després d'una reunió de Valencianisme.com per demanar suports a la creació de les seleccions esportives valencianes.

Recorde amb molt d' afecte també aquelles nits d'estiu a casa de ma iaia, quan Àlex, Bellido i servidor feiem una "triple entesa" d' esmenadors a la ponència del congrés del BLOC del 2002.

Ara Natxo és secretari local del BLOC a L'Alacantí. Aquell xicot valentí de soca i arrel habita pel sud , a la millor terreta del món, on ha trobat a Bea i on junts han parit a Júlia. Deia que estaria un parell d'anys i que després tornaria cap al cap-i-casal però a hores d'ara ho dubte. Natxo ja ha sabut adaptar-se a les Fogueres i la Santa Faç, i a la paella feta a la manera d'Alacant. Això sense abandonar falles, Sant Bult i els acudits verderls sobre els suorosos portadors de la Mare de Déu. (que per als qui els desconeg són tota una institució freak de la València més coenta i a la vegada més enlluernadora).

Unes setmanes després tindré una altra boda. La meua primera boda gai. Coincidirà, i no per pura casualitat, amb la trobada mundial de les families catòliques. La notícia ens va sorprendre als amics. Quin activisme! pensàrem alguns, però en el fons és molt més que tot això.. que ja és.

Com que no se si és del tot públic em reservaré els comentaris per a quan arribe el moment.

I a final de l'estiu una altra boda, la del "gamberro" de Benicalap i Magalí, la del multidialectalisme llemosí. Un altre esdeveniment que mereix un altre post. Temps queda per fer-ho...

Açò de les bodes té, per a un pobret com jo el problema del què regalar. Solventarem el problema amb imaginació i emotivitat. Com li deia a Nando, en açò, com en els falles, la manca de pressupost és un bon aliat per a la creativitat, així que aprofitem-se.

PS: Crec qe m'he pres un pernil de titot, d'eixe megalight, caducat. ho intuisc pel ranci gust que m'ha deixat a la boca. Deixe esta postadata com a testimoni vital. Si em muic i m'han de fer autòpsia, aci vos deixe un indici. i per descomptat doneu tot allò que puga ser reciclat, que serà poc, a qui li puga fer profit. I si arribeu a temps aviseu a les parelletes, abans que no paguen el cobert.

Tweet