diumenge, 16 de juliol de 2006

Un no sé qué

Hui és el meu cumple (24 tot i l'envelliment prematur) i m'he autoregalat llegir una cançó. No la tinc en audio però tampoc no em cal per sentir-la al meu cap. El meu cabet, complex com és, té un sofisticat sistema d'auició per a estes coses. Enguany no hi haurà festa taronja, ni soparet al Carme, ni excursió a Le Club però hi haurà alguna cosa, hi haurà un no sé què..

Un no sé què quan camines i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels. Un tarannà que no estimen els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell. Però aquesta llum dels teus ulls omple de fars l'horitzó, i encega els llops que cada nit vigilen la llibertat encadenada lliure...
Tens un secret al somriure que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents. El cor et bat en revolta. Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament. I aquesta llum als teus ulls que és esperança i demà, t'estimo així i així sé que m'estimes quan frec a frec obrim la nostra vida a un aire nou que empeny amb força un món que ja s'acosta... Canto el somni dels teus ulls perquè va més lluny d'aquest meu somni, hi ha un poema de futur en l'anhel que t'omple la mirada, i és el teu somriure qui el proclama. M'agrades quan t'amotines i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell. Perquè la llum dels teus ulls és flama encesa i perill per l'ordre de la por que fa correcte acceptar com normalitat certa la injustícia, la misèria, la ferotge guerra... Canto el somni dels teus ulls perquè en ell perviu tot el que estimo, hi ha un poema de futur en l'anhel que t'omple la mirada, i és el teu somriure qui el proclama.
PS: Disculpeu-me el to intimista d'estos dies. Els qui em coneixeu sabeu com me les gaste de quan en quan, i què És allò que m'agrada compartir i què no. I ara tinc necessitat d'expressar-me, a la meua manera, no siga cas que m'ho quede dins i rebente... ;)