dimecres, 16 d’agost de 2006

Passa'm el peta... si saps com

LEVANTE: "La Dirección General de Drogodependencias ha manifestado que, «la disponibilidad de mucho tiempo libre y de dinero para el ocio presenta una relación directa con las drogas». Esta es una de las principales conclusiones de una investigación en la que se analizan las formas de ocupar el tiempo libre de los jóvenes de 15 a 29 años de la Comunitat y su posible relación con el consumo de drogas. "
Anit mentre un amic m'enviava un sms parlant-me d'erugues que li pugen per la cara em posí a pensar en estes coses de les drogues. Sobretot pensí en la hipocresia amb la que són tractades per bona part dels polítics. Seria prou il·lustratiu, per conèixer la coherència dels diputats i diputades que s'oposen a un debat profund sobre esta problemàtica, realitzar-los un anàlisi de sang, per detectar quin típus de substàncies consumixen...
A mi, que això de les erugues em dona mal rotllo, els polvets blancs els faig servir, exclussivament per netejar la roba, i les pastilles per baixar la febra, em preocupa igualment la manera en que s'afronta esta qüestió per com afecta a la societat en la que visc. I també, -bye bye hipocresia- com a consumidor ocasional de cannabis, que no tot va a ser altruïsme.
D'una banda estem davant una qüestió de salut i tot i que qui escriu açò ho fa fumant-se un cigarro , pense que des de les administracions s'ha de vetlar per la salut dels ciutadans i fan bede donar-nos certa canya. I d'altra banda per que trobe que la llibertat de l'individu , eixa utòpica meta, només es pot assolir des de la plena informació.. possiblement una altra utòpica fita.
Per això pense que el paper que fan associacions com Energy Control és impagable. Informant del riscos i efectes de les drogues que, pijos, moderns, bakalutis, ravers i públic en general, es claven al cos. Una vegada més una ONG cobrix les mancances de l'administració i, si açò ha de ser així, o d'una altra manera, si que hauria de ser matèria d'un debat, polític i social, que ja tarda.
No es pot tancar els ulls a les realitats, per que estes no van a desaparèixer pel simple fet d'ignorar-les. Haurem d'afrontar-les de manera personal i com a col·lectivitat, i el millor seria fer-ho de manera informada. Com si no? Com ara? Així ens va...