Amb indeoendència de la realitat sobre la professió de la mare dels piròmans, ja cal ser fill-de puta, i perdoneu-me el llenguante políticament incorrecte, per anar al bosc i calar-li foc . En la Galiza postfraguista i en trasició cap al postcaciquisme, alguns semblen haver dut a l'extrem aquella brometa de pati de col·lege de "el bos és teu, crema la teua part". I perdoneu-me ara el joc de parules però tot açò dels incendis salvatges que estan massacrant aquella vella terra -a la que tant m'agradaria viatjar- em fa olor a socarrat.
No se si la meua ment perversa patix del mateix problema que algunes privilegiades veus radiofòniques de la dreta (extrema) en altres moments durs però... tant d'incendi provocat... no pot ser explicat per un simple efecte crida. I amb açò no vull dir que em passe pel cap que algú done consignes però... ui ui ui... que extrany és tot açò.. i sobretot que trist.
No se si algú de Galiza em llig, conec ben poca gent d'allà, més que res algun colega del BNG dels que atrevixen a visitar-nos en alguna data de rellevància per al BLOC , però en qualsevol cas tota la meua solidaritat, indignada i preocupada, amb el poble gallec.
No resta més que esperar que es detinguen tots i cadascun dels culpables, que es posen totes les mesures epr que no torne a tindre lloc res similar, i que la natura i una bona planificació recuperen el paisatge.
M'agrada molt el foc, però controlat. Més o menys com el que esta nit té lloc a Elx amb la nit de l'Albà. Algn any hi pense anar...
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada