divendres, 13 d’octubre de 2006

Si t'agrada, millora-ho..

Publicat a Levante-EMV, 9 d'octubre de 2006
Llegir al voltant del 9 d’octubre sense trobar-se paraules com descohesió, desvertebració, conflicte, crispació , divisió, meninfotisme, provincialisme... és quasi tant difícil com fer-ho sense trobar-se referències a la valenciania, ,la germanor, marxes triomfals i fruits daurats de les riberes...

Així, cada vegada que els valencians i valencianes celebrem el nostre aniversari com a poble, convertim l’efemèride en una mena de cap d’any on fer balanç des de dues perspecives ben diferents que a mode de caricatura podem definir com “l’article epitàfi” i “l’orgia triomfalista”. Visions ben adobades de tòpics que contribuixen a mantindre l’status quo bipolar de la “valencianitat” sempre a debat.
Allò cert és que tot podria ser pitjor i la indiferència sempre ho és. Per molt que la nostra consciència “nacional” puga ser frustrant, fosca o mala, és innegable que, a hores d’ara, encara ens reconeixem d’alguna manera quan ens exposem a l’espill. Per sort, encara no som vampirs i aixo sempre és una bona notícia.

Des del nacionalisme valencià modern s’ha adoptat sovint un posicionament molt crític amb la realitat que ens envolta en simètrica contraposició amb la visió idílica, potser encara hegemònica, que altres sectors pretesament valencianistes ens han imposat. Certament alguns han interpretat eixa primera actitud com un menyspreu (potser fins i tot algú d’entre els actors protagonistes ho ha assumit així) i han fugit cap al més cómode, però estèril, triomfalisme. Un refugi del conformisme més absurdament autocomplaent front a un escepticisme en ocasions acomplexat.

Tinc la sensació que una nova generació, de la que la gent del BLOC JOVE forma part amb molts altres, ha trobat una actitud més positiva i igualment motivada per l’esperit crític. No és tracta d’ una inútil comparació de dues concepcions antagòniques, ni un punt equidistant entre dos paradigmes ben diferents pel que fa a propostes i motivacions d’eixe “essèr valencians” que tantes pàgines ompli. Parlem , però, de l’habilitat de no deixar-se engolir pel “no hi ha res a fer” ni per un “ja ens va be”. Una capacitat per comprendre i estimar este país tal i com és (i mira que és complex!), i per això mateix, adoptar una actitud constructivament crítica, per tal de col•laborar a millorar-ho. Parlem d’ autoestima desacomplexada acompanyada d’ afany de superació.

Per això, i pel que fa a la qüestió nacional, som una generació que pensa que si bé els valencians i les valencianes no tenim una consciència plena sí tenim tots els ingredients per a fer-la possible i, en això estem, doncs tenim ganes de cuinar-la, sumant voluntats per fer-la evident a més i més gent. Al remat, si estem d’acord en que hem de fugir de la pròpia indiferència, ens hem d’observar nítidament a l’espill , acceptar-nos amb els nostres defectes i virtuds i lluny de conformar-nos, treballar per millorar.
Només així serem capaços de passar pàgina a eixos “nous d’octubre” carregats de plors i/o eufòria que com si foren, el dia de la marmota, celebrem any rere any.

Pere Fuset - Portaveu Nacional del BLOC JOVE