Mai no m'alegra sentir parlar de la mort de cap persona. Axò també s'aplica quan és el cas d'un dictador. No m'alegren les morts. En este cas especialment no m'alegra que Pinochet s'haja lliurat de la justícia i que les famílies de les nombroses persones assassinades, torturades i desaparegudes pel seu règim no tinguen la tranquilitat d'haver vist al dictador entre reixes pagant pels seus delictes.
La natura, la divina providència o l'atzar ha volgut, això sí, dictar sentència de pena capital en el dia internacional pels drets humans, els mateixos que Pinochet va massacrar des d'aquell 11 de setembre. Ell s'en va, desconec si a l'infern , al cel o al purgatori, en cas d'existir tots tres, però les famílies de molta gent afectada pels seus pecats continuaran lluitant a Xile per la justícia. A totes eixes persones el millor dels meus desitjos de justícia i dignitat.
La natura, la divina providència o l'atzar ha volgut, això sí, dictar sentència de pena capital en el dia internacional pels drets humans, els mateixos que Pinochet va massacrar des d'aquell 11 de setembre. Ell s'en va, desconec si a l'infern , al cel o al purgatori, en cas d'existir tots tres, però les famílies de molta gent afectada pels seus pecats continuaran lluitant a Xile per la justícia. A totes eixes persones el millor dels meus desitjos de justícia i dignitat.
| Tweet |
1 comentari:
sembla que hui a la xarxa tots coincidim en tractar el tema de la mort de Pinochet. Una llàstima que nohaja sigut jutjat. Pensem quina herència democràtica li volem donar a les futures generacions amb mostres com estes, amb la impunitat que ha gaudit aquest dictador.
Publica un comentari a l'entrada