dimarts, 26 de desembre de 2006

Feliç societat!

Feliç societat, Pere Fuset, Portaveu Nacional del BLOC JOVE
(Levante- EL MERCANTIL VALENCIANO, 26/12/2006)

Un grup de psicòlegsbritànics molt ben intencionats , proclamava fa algun temps haver donatamb una fórmula per tal de calcular la proximitat a la felicitat delséssers humans. Segons esta fórmula cal tindre presents aspectes com aral'amor, la salut, el benestar, els incentius laborals, l'estabilitateconòmica, la capacitat d'adaptació, les amistats, i un llarg etcèterade paràmetres a combinar.

Desconec si existix alguna fórmula similar per a mesurar el grau de felicitat d'una societat, però m'atrevisc a assegurar què la societat valenciana està tradicionalment malalta d'infelicitat tot i el que els alegres tòpics puguen fer vore. És una hipòtesi que de ser certa ens hauria de dur a una doble negació d'aquella creença franquista: ni som "levante" ni molt menys "feliç".
Ara que estem en època de bons desitjos, sovint expressats amb un breu "feliç any" serà qüestió de plantejar-nos què podria contribuir a millorar la nostra felicitat com a poble . Observant algunes de les nostres mancances col•lectives i sense perdre de vista la fórmula dels psicòlegs britànics, m'atrevisc també a aventurar que bona part de l'equació es decidirà el proper 27 de maig, quan la ciutadania estem cridats a triar entre programes, sigles i representants. Perquè des de les institucions es prenen contínuament decisions que afecten, i de quina manera, les nostres vides com ciutadans i ciutadanes i davant això, com deia adés, és indefugible explorar quines polítiques poden incidir en fer-nos més feliços.

Si la salut és el primer potser hauríem de preocupar-nos molt més per deixar d'estar a la cua de l'estat en llits hospitalaris, per dotar-nos d'un pla de prevenció de les drogues efectiu i menys hipòcrita i més encara per impedir la progressiva privatització de la sanitat valenciana. Si no es pot viure sense amor i la sexualitat s'ha de viure de manera responsable és necessari realitzar canvis importants en les polítiques d'informació sexual i planificació familiar, millorar la lluita contra les ETS, i combatre l'homofòbia i transfòbia. Si l'educació és bàsica per a la formació tindre bona part de l'alumnat en barracons i liderar el fracàs escolar no és bon símptoma. Si sense casa no es pot viure, estaran d'acord què no podem convertir la joventut valenciana en una generació hipotecada de per vida.mentre especulem amb el territori i ens carreguem el patrimoni natural, que dic jo, alguna cosa pintaran també en la nostra felicitat col•lectiva marjals i muntanyes.

La precarietat ocupacional i la “fugida de cervells” que patim són també un element de frustració per a un poble que es resistix a convertir-se en simple planter de cambrers. Trobar-nos amb les mans lligades per interessos externs, marcats des de Madrid com ens ha passat amb la reforma de l'Estatut, va en detriment de la necessitat de sentir-nos com una societat lliure i madura. I sempre ens quedaria el bon humor si no fora pel grau de crispació social al que ens sotmeten alguns amb els seus continus atacs de victimisme i eixe regust a transició mal tancada. Per no parlar de l'humor que se li queda a un després d'haver de fer ús de la xarxa valenciana de transports públics...

Front tot això es plantegen un parell d'alternatives.com a remeis polítics. D'una banda eixa opció que ens planteja l'actual Consell a mode de Prozac; mitjançant colpets de triomfalisme televisiu convertint per exemple RTVV, en un aparell de propaganda i original creació literària. No canvia la realitat però la maquilla i és un remei massa sobat per estes terres i poc efectiu.

L'altra alternativa passa per afrontar els problemes des de l'arrel i plantejar solucions des del canvi profund a les institucions. Eixa és l'alternativa que proposa el valencianisme de progrés i ecologista i per la qual realitza grans esforços com els demostrats als darrers mesos. És l'opció d'un canvi on, estic convençut, la joventut valenciana podrem participar en la construcció de la nostra felicitat col•lectiva.

Com que tota hipòtesi necessita ser comprovada empíricament els emplace a reflexionar sobre els remeis exposats i quan siga el moment posar a prova la bondat del projecte polític que defensem des del valencianisme progressista. Tenen la garantia què més que un experiment serà tota una experiència. Una experiència de transformació que és el que esta societat valenciana nostra està demanant a crits.

2 comentaris:

rourevalencià ha dit...

M'ha agradat i molt! Avant! Enhorabona i Bon Nadal ;)

Sergi Domènech ha dit...

Em va resultar molt agradable trobar-me amb el teu article al levante. Està molt bé.

(per cert, conec a un xic al qui li han donat una beca de doctorat)